En molts portals de internet, ahir és va publicar la següent notícia: “El Suprem no veu delicte gravar amb el mòbil al teu cap mentre t’acomiaden o sancionen”.
Per això avui m’agradaria reflexionar respecte d’assessorar-se laboralment en internet, aprofitant el ressò i la “viralització” que ha tingut aquesta notícia, i sobretot com s’ha interpretat aquesta sentència de la SALA DEL CIVIL del TRIBUNAL SUPREM.
És notori l’auge del fenomen anomenat “viralització” a la xarxa, i sobretot la rapidesa com es propaga aquest, evidentment no entraré en la qüestió de com es desenvolupen i transmeten aquests fluxos d’idees, ni per quina raó s’apoderen ràpidament d’àmplies capes de la població, simplement us vull plantejar una reflexió al respecte.
Tots coincidirem que internet ha revolucionat les nostres vides, i ho ha fet fins un punt gairebé de dependència, i a ningú se li escapa que juntament amb les xarxes socials s’ha convertit en l’àgora digital on resoldre qualsevol dubte, així com la eina imprescindibles per la comunicació, divulgació i informació global, i on tothom hi pot participar.
Però dit això, i centrant-me en l’objecte del present article, i sense voler dogmatitzar i menys entrar en disquisicions bizantines, penso que la xarxa és una excel·lent eina per l’assessorament laboral, però no és menys cert que, aquest assessorament s’ha de cercar en professionals titulats i entitats de solvència contrastada, ja siguin públiques o privades, sobretot en un entorn d’inflació legislativa laboral constant, on tot sovint canvien i evolucionen les normes, esdevenint-se necessariament un assessorament professional i personalitzat.
Conseqüentment, cal assenyalar la perillositat d’assessorar-se a fòrums de debat o webs de dubtosa procedència, on sovint s’opina alegrement i amb incert coneixement de causa o fonamentació jurídica, i que poden generar conseqüències funestes pels interessats.
Una mostra dels meus arguments, són els titulars grandiloqüents com els sorgits arran de la sentència del Suprem que he mencionat, i que han estat erròniament interpretada podent provocar conseqüències nefastes, si tothom executa al peu de la lletra l’esgrimit en aquesta notícia “viralitzada” a la xarxa.
La sentència fa referencia a l’oposició per part del Suprem a un determinat Recurs de Cassació, a l’empara de la Llei d’Enjudiciament Civil per demanda de protecció jurisdiccional de drets fonamentals, que es fonamentava en una suposada intromissió il·legítima en el dret a la intimitat i en la vulneració dels secrets de la comunicació, interposat per l’apoderat d’una empresa, al ser gravada mitjançant telefonia mòbil la conversa mantinguda per una treballadora i aquest, al moment de comunicar-li una sanció.
Per tant, no es pot generalitzar aquesta circumstància com suggereix els titular de la noticia, degut a que la manifesta gravació, s’havia produït en context determinat de conflicte laboral i en unes circumstàncies concretes que, relaciona la sentència de la Sala del Civil del Tribunal Suprem, per no se considerades punibles.
La meva opinió al respecte de la reflexió, seria: sí, a l’assessorament en internet, però acudint a professionals titulats, per un perfecte compliment de les obligacions legals vigents.
Dossier Laboral 