Segons un estudi recent realitzat per la multinacional holandesa RANDSTAD, dedicada als Recursos Humans, i en col·laboració amb la Universitat britànica de Sheffield, referent a la flexibilitat laboral al 2014 dins els països de la OCDE, s’afirma que l’ocupació i l’economia submergida a Espanya representa el 18,6 % del PIB total, el que seria equiparable a una xifra propera als 190.000 milions d’euros.
Aquest estudi parteix prèviament de la definició realitzada en 2007 per la Comissió Europea, on s’identificava l’economia submergida com qualsevol activitat retribuïda que sigui legal quant a la seva naturalesa però que no sigui declarada a les autoritats públiques.
Trobem a l’estudi, per un costat, un anàlisi comparatiu entre diferents països de la OCDE, i per un altre les formes de combatre l’economia submergida, en funció del model d’estat i del govern de cada país.
I per tant, planteja dues propostes per frenar l’economia submergida, d’una banda, una política de caràcter liberal, defensant una menor pressió fiscal i una intervenció mínima estatal, i d’un altre, una política de model estructuralista, advocant per més regulació estatal del mercat laboral, més protecció social i eficiència en la intervenció del govern.
Cal assenyalar que l’estudi de Randstand no especifiquen el perfil dels empleats ni els sectors en els quals s’arrela aquest fenomen. Però si exclou una correlació entre l’actual crisi econòmica i l’augment de les ocupacions irregulars.
Es detecta en aquest estudi que aquells països on els serveis d’ocupació tenen una regulació eficient compten amb menors taxes d’ocupació il·legal, i per contra els països amb nivells elevats de corrupció en el sector públic tenen una major presència de treball no declarat en el mercat laboral.
Dossier Laboral 