EXCEDÈNCIA: REBUTJAR EL REINGRÉS A UN LLOC VACANT SITUAT EN UN CENTRE DE TREBALL D’UNA ALTRA LOCALITAT NO EQUIVAL A DIMISSIÓ PER PART DEL TREBALLADOR.

A l’article d’avui parlaré d’una recent sentència de la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem, referent a l’excedència i l’opció de reingrés en un centre de treball en una altra localitat.

 La referència   de la mateixa per si la voleu consultar,  és la següent, STS 981/2015, Magistrat Ponent,  Manuel Román Alarcón Caracuel.

 Aquesta sentencia es produeix  en virtut del recurs de cassació   per la unificació de doctrina interposat per  l’advocada d’una gran superfície de supermercats (obviaré  el nom).

Per ser més entenedores  les conseqüències de la sentència, cal explicar els antecedents de fet  de la mateixa:

Partim d’una  excedència voluntària (art. 46.2 ET), on l’excedent  sol·licita el reingrés a l’empresa i se li oferta un lloc de treball en una localitat distinta que suposaria el canvi de residència per canvi de Comunitat (Madrid a Alacant), contingència  no acceptada pel treballador, però comunicant a l’empresa que  es mantenia en  expectativa de plaça a Madrid. L’empresa va interpretar el fet com  una renuncia al dret de reingrés, i davant  aquest fet el treballador va presentar demanda per acomiadament improcedent que va ser desestimada en instància, mitjançant sentència que, recorreguda en suplicació va ser revocada per sentència del TSJ de Madrid, estimant parcialment la demanda, declarant que la negativa de l’empresa a incorporar laboralment al recurrent a Madrid no és acomiadament, però tampoc la negativa del treballador a incorporar-se a Oriola suposa renúncia ni dimissió alguna al seu lloc de treball, sinó que manté el dret expectant a incorporar-se en les condicions que estableix el conveni.

Per tant, el Magistrat Ponent de la Sala Quarta del Social, del Tribunal Suprem, confirmant la sentència TSJ de Madrid, reafirmant la doctrina de la Sentència del Tribunal Suprem de 12/12/1988, on s’afirma, “La raó és que el reingrés s’ha de produir en un lloc de treball de la mateixa localitat en la qual prestava els seus serveis, ja que la pretensió unilateral de l’empresa que aquell reingressi a localitat diferent obstaculitzaria greument l’exercici del dret de l’excedent a seva reincorporació, alterant substancialment la seva situació original i possibilitant l’assignació a aquest d’un lloc en el lloc que li fos més costós per tal de fer-li desistir del seu propòsit de reingrés”.

Aquesta sentència ve a resoldre una situació i un recurs bastant freqüent en les situacions de sol·licitud de  reingrés en les excedències voluntàries.

 

Com sempre espero que hagi estat l’article de la vostra utilitat.

BC

QUÈ SÓN LES RELACIONS LABORALS?

En aquest primer article no podia tractar un altra  tema que no fos la conceptualització de les Relacions Laborals.

Hom ha sentit parlar de les Relacions Laborals, uns amb major coneixement de causa que d’altres, però tothom està encerclat dins del seu àmbit, tret dels anomenats inactius, aquells que poden viure sense dur activitat laboral.

Per tant, qualsevol que accedeixi al mercat laboral serà subjecte actiu en les relacions laborals, llavors ens cal definir que entenem per mercat laboral, i el podríem determinar com l’entorn econòmic on es contracta un dels tres factors de producció, el treball, on l’oferta la constitueixen els treballadors que busquen feina remunerada per compte aliè i la demanda els empresaris que busquen mà d’obra.

Us deixaré una definició si més no curiosa, del concepte de treball per compte aliè a propòsit del tema; partint de la realitat que el dia té vint-i-quatre hores, i de les quals vuit s’aconsellen utilitzar-les per dormir per raons físiques,  queden setze  hores de oci, i com es necessita sobreviure, el treball seria aquella part del nostre oci que vendríem a canvi de  diners.

Definicions de relacions laborals trobarem de tota mena i pelatge, jo em decantaré per una ben senzilla, definint-les com aquelles relacions que s’estableixen entre el treball i el capital en el context del procés productiu, és a dir,  aquella per la qual els treballadors presten voluntàriament els seus serveis de forma retribuïda per compte d’altri i dins l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona que rep la denominació d’ocupador o empresari.

 Les relacions laborals són per a qualsevol país un element d’importància essencial, i a ningú se li escapa que aquestes  s’esdevenen regulades pel Dret laboral  dels estats, i per tant aquest, ha d’estructurar i  garantir  el conjunt de deures i drets que mantinguin una equanimitat i equilibri de poders entre els actors, ja sigui per mitjà de la negociació col·lectiva i diàleg social o per mitjà de polítiques normatives i reguladores.

Per tant, una gran majoria viu imbuïda diàriament dins les relacions laborals, sigui quin sigui el seu rol.