EXCEDÈNCIA: REBUTJAR EL REINGRÉS A UN LLOC VACANT SITUAT EN UN CENTRE DE TREBALL D’UNA ALTRA LOCALITAT NO EQUIVAL A DIMISSIÓ PER PART DEL TREBALLADOR.

A l’article d’avui parlaré d’una recent sentència de la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem, referent a l’excedència i l’opció de reingrés en un centre de treball en una altra localitat.

 La referència   de la mateixa per si la voleu consultar,  és la següent, STS 981/2015, Magistrat Ponent,  Manuel Román Alarcón Caracuel.

 Aquesta sentencia es produeix  en virtut del recurs de cassació   per la unificació de doctrina interposat per  l’advocada d’una gran superfície de supermercats (obviaré  el nom).

Per ser més entenedores  les conseqüències de la sentència, cal explicar els antecedents de fet  de la mateixa:

Partim d’una  excedència voluntària (art. 46.2 ET), on l’excedent  sol·licita el reingrés a l’empresa i se li oferta un lloc de treball en una localitat distinta que suposaria el canvi de residència per canvi de Comunitat (Madrid a Alacant), contingència  no acceptada pel treballador, però comunicant a l’empresa que  es mantenia en  expectativa de plaça a Madrid. L’empresa va interpretar el fet com  una renuncia al dret de reingrés, i davant  aquest fet el treballador va presentar demanda per acomiadament improcedent que va ser desestimada en instància, mitjançant sentència que, recorreguda en suplicació va ser revocada per sentència del TSJ de Madrid, estimant parcialment la demanda, declarant que la negativa de l’empresa a incorporar laboralment al recurrent a Madrid no és acomiadament, però tampoc la negativa del treballador a incorporar-se a Oriola suposa renúncia ni dimissió alguna al seu lloc de treball, sinó que manté el dret expectant a incorporar-se en les condicions que estableix el conveni.

Per tant, el Magistrat Ponent de la Sala Quarta del Social, del Tribunal Suprem, confirmant la sentència TSJ de Madrid, reafirmant la doctrina de la Sentència del Tribunal Suprem de 12/12/1988, on s’afirma, “La raó és que el reingrés s’ha de produir en un lloc de treball de la mateixa localitat en la qual prestava els seus serveis, ja que la pretensió unilateral de l’empresa que aquell reingressi a localitat diferent obstaculitzaria greument l’exercici del dret de l’excedent a seva reincorporació, alterant substancialment la seva situació original i possibilitant l’assignació a aquest d’un lloc en el lloc que li fos més costós per tal de fer-li desistir del seu propòsit de reingrés”.

Aquesta sentència ve a resoldre una situació i un recurs bastant freqüent en les situacions de sol·licitud de  reingrés en les excedències voluntàries.

 

Com sempre espero que hagi estat l’article de la vostra utilitat.

BC

ELS LLOCS DE TREBALL MÉS DEMANDATS PER LES EMPRESES AL NADAL

Foto cortesia del Web Free Digital Photos

Amb l’arribada del Nadal, el mercat d’ocupació es reactiva, ocasionat per l’augment del consum en aquestes festes i per donar suport a les activitats empresarials al tancament de l’any.

Conseqüentment moltes empreses necessiten reforçar les seves plantilles i crear ocupació per poder respondre a l’increment en la seva producció, l’augment de la seva activitat, o per substituir els empleats que aprofiten el Nadal per fer vacances.

Segons la plataforma  de cerca de feina Jobandtalent, aquest any hi haurà un 10% més de treball a la campanya de Nadal que l’any passat, però remarcant que,  aquest serà de caràcter temporal i estacional, malgrat això, el 40% dels contractats durant aquestes festes renoven gràcies al seu acompliment i motivació en el treball. És qüestió d’actitud prolongar un treball per Nadal.

Molts d’aquets llocs de treball es generen prèviament a la campanya nadalenca, sobre tot els relacionats amb la producció de productes tradicionals d’aquestes dates.

La  diversitat de sectors relacionats amb la campanya de Nadal dóna lloc a un gran ventall d’oportunitats laborals. Però, quins són els llocs “estrella” de Nadal? Els més destacats són els següents:

• Dependents, hostesses i empaquetadors per a les grans cadenes i centres comercials.

• Pare Noel i Reis d’Orient.

• Manipulador de cistelles de Nadal.

• Mosso de magatzem i repartidors.

• Personal pel sector de l’Hosteleria.

• Monitors d’oci i temps lliure.

• Teleoperadors.

• Monitors d’esquí.

• Personal per fer inventaris.

• Personal pel sector e-commerce.

Però malauradament, una bona part d’aquestes feines es produirà dins l’economia submergida.

MATERNITAT I PATERNITAT EN SITUACIÓ DE DESOCUPACIÓ

Foto cortesia Stuart Miles

Avui parlarem d’un cas pràctic, com és la maternitat o paternitat en situació de desocupació, on analitzaré les possibles situacions i els tràmits a seguir en cadascuna d’aquestes situacions, amb l’objectiu d’esvair dubtes i ser el més aclaridor possible.

En un entorn de crisi i desocupació, no són poques les dones que es troben en situació de maternitat i desocupades a la vegada, situació tanmateix que pot viure anàlogament el pare.

Per fer un correcte anàlisi d’aquesta situació partirem de les tres situacions possibles a l’actualitat:

• Situació de maternitat o paternitat i finalització del contracte de treball.
• Situació de maternitat o paternitat rebent una prestació contributiva de desocupació.
• Situació de maternitat o paternitat rebent un subsidi de desocupació.

Situació de maternitat o paternitat i finalització del contracte de treball.

Si la treballadora es troba en situació de maternitat i finalitza el seu contracte, per ser de duració determinada, seguirà percebent la seva prestació econòmica de maternitat de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), fins rebre l’alta mèdica si estigués suspès el contracte per risc durant l’embaràs o  per l’esgotament de les setze  setmanes de situació maternal.

Cal remarcar que si s’estigués gaudint d’un permís paternal esdevindria una situació idèntica.

Una vegada  esgotat el període de maternitat, s’obre un termini de15 dies per a sol·licitar les prestacions per desocupació, sempre i quant,  es  tingui dret a elles per complir els requisits establerts.

Situació de maternitat o paternitat rebent una prestació contributiva de desocupació.

Si la situació de maternitat o paternitat succeeix mentre s’està percebent una prestació per desocupació de nivell contributiu, s’ha de suspendre aquesta i iniciar la prestació per maternitat o paternitat que abona l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Per tant, cal sol·licitar la baixa com perceptors de la prestació per desocupació en l’oficina del Servei Públic d’Ocupació, prèvia presentació de l’informe mèdic expedit a tals efectes per la Seguretat Social, i per contra partida se sol·licitarà la prestació per maternitat que l’abonarà  l’INSS.

Cal assenyalar que, la prestació per desocupació no es consumeix mentre durin aquestes situacions, sinó que queden interrompudes temporalment.

Una vegada esgotada la prestació per maternitat, es disposa d’un termini de 15 dies per tornar a sol·licitar davant el Servei Públic d’Ocupació el reprendre de la prestació suspesa per la durada i quantia que quedés pendents en el moment de la suspensió.

Aquesta situació moltes vegades no es gestionada correctament, ja sigui per desconeixement o per un inadequat assessorament, per causa de  la inobservança en la comunicació d’aquestes situacions al Servei Públic d’Ocupació, provocant  l’extinció  del dret a les prestacions per desocupació i  la devolució de les quantitats indegudament cobrades.

Cal recordar que per l’abonament de la prestació maternal o paternal,  es calcularà en funció  la base reguladora del moment en què s’inicia la baixa per maternitat o es genera el permís paternal, i que es percebrà el cent per cent de la mateixa.

Situació de maternitat o paternitat rebent un subsidi de desocupació.

En aquest tercer supòsit no és té dret a prestació econòmica  per maternitat o paternitat, i conseqüentment  aquesta situació no interromp l’abonament dels subsidis per desocupació, de manera que se seguirà cobrant l’ajuda pel mateix import i durada.

Sí és preceptiu, comunicar aquesta situació a l’Oficina Pública d’Ocupació, entregant el pertinent informe mèdic  emès per la Seguretat Social, amb l’objecte de suspendre la demanda d’ocupació.

Cal remarcar que les tres situacions descrites seran computades com períodes efectius cotitzats a efectes de les prestacions de pensions fixades per llei a càrrec l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Com sempre espero i desitjo que serveixi per esvair dubtes, i sempre  podeu adreçar-vos a BC Assessoria Laboral per a un tractament personalitzat i professional de la situació.

RECULL DE PREGUNTES CURIOSES I EXTRANYES EN ENTREVISTES DE TREBALL

Foto cortesia del Web Free Digital Photos

La majoria de processos selectius per reclutar la persona idònia incorporen una entrevista al candidat, i en l’actualitat la més utilitzada és la coneguda com “focalitzada”; no entraré avui en l’anàlisi d’aquesta, però sí que cal assenyalar dos aspectes d’anàlisi emprats en ella, com són la comunicació verbal i la no verbal.

Aquest tipus d’entrevista es fonamenta en un intercanvi de comunicació, on es contemplen no només les paraules, sinó també les inflexions, expressions, gestos  o posats.  Per tal motiu es recorre el que podríem anomenar  preguntes trampa per veure la reacció de l’entrevistat, lluny de la pròpia contestació que es pugui donar.

A col·lació d’això, he recopilat un recull de les  preguntes més curioses realitzades en entrevistes de treball durant l’any 2013, la majoria d’elles de grans multinacionals on les seves entrevistes de treball són més proactives a la troballa de talent, i que per mitjà de la globalització de la xarxa s’incorporen a les entrevistes més properes del nostre entorn.

Recopilació de les preguntes més subtils i curioses en entrevistes de treball al 2013:

1. Quanta sort tens i per què?  AIRBNB
2. Descriu-me el procés i beneficis d’utilitzar un cinturó de seguretat. ACTIVE NETWORK
3. Si poguessis fer una desfilada de qualsevol tipus en les oficines de Zappa, quin tipus de desfilada seria? ZAPPA
4. Si vostè fos un repartidor de Pizza, com es beneficiaria d’unes tisores? APPLE
5. Ets més un caçador o un recol·lector? DELL
6. Si estiguessis en una illa i només poguessis dur-te tres coses, quines coses t’emportaries?  YAHOO!
7. Si fossis una caixa de cereals, quina series i per què? BED BATH & BEYOND
8. Cóm funciona internet? AKAMAI
9. Creus que existeix el Yeti?NORWEGIAN CRUISE LINE
10. Perquè les pilotes de tenis tenen pèl? XEROX
11. Tu ets un nou llapis en una caixa  de colors, quin color series  i perquè? URBAN OUTFITTERS
12. Si tinguessis 80 anys, què els hi diries als teus fills? MCKINSEY & COMPANY
13. Quina és la cosa més divertida que t’ha passat recentment? APPLEBEE’S
14. Si hagués una pel·lícula sobre la teva vida, qui t’agradaria que t’interpretés i perquè? SINGLEPLATFORM
15. Ets honest? ALLIED TELESIS
16. Has estat en un vaixell? APPLIED SYSTEMS
17. Què és el que menys t’agrada de la humanitat? ZOCDOC
18. Quin és el color dels diners? AMERICAN HEART ASSOCIATION
19. Quin és l’últim regal que li has fet a algú? GALLUP
20. Quants metres quadrats de pizza es menja als Estats Units cada any? GOLDMAN & SACHS

Segur que ja us haureu trobat amb preguntes d’aquest tipus. Quina és la pregunta més rara que us han fet en una entrevista de treball? Us ha descol·locat? Heu respòs? Quina seria la vostra pregunta a un candidat? …

QUÈ SÓN LES RELACIONS LABORALS?

En aquest primer article no podia tractar un altra  tema que no fos la conceptualització de les Relacions Laborals.

Hom ha sentit parlar de les Relacions Laborals, uns amb major coneixement de causa que d’altres, però tothom està encerclat dins del seu àmbit, tret dels anomenats inactius, aquells que poden viure sense dur activitat laboral.

Per tant, qualsevol que accedeixi al mercat laboral serà subjecte actiu en les relacions laborals, llavors ens cal definir que entenem per mercat laboral, i el podríem determinar com l’entorn econòmic on es contracta un dels tres factors de producció, el treball, on l’oferta la constitueixen els treballadors que busquen feina remunerada per compte aliè i la demanda els empresaris que busquen mà d’obra.

Us deixaré una definició si més no curiosa, del concepte de treball per compte aliè a propòsit del tema; partint de la realitat que el dia té vint-i-quatre hores, i de les quals vuit s’aconsellen utilitzar-les per dormir per raons físiques,  queden setze  hores de oci, i com es necessita sobreviure, el treball seria aquella part del nostre oci que vendríem a canvi de  diners.

Definicions de relacions laborals trobarem de tota mena i pelatge, jo em decantaré per una ben senzilla, definint-les com aquelles relacions que s’estableixen entre el treball i el capital en el context del procés productiu, és a dir,  aquella per la qual els treballadors presten voluntàriament els seus serveis de forma retribuïda per compte d’altri i dins l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona que rep la denominació d’ocupador o empresari.

 Les relacions laborals són per a qualsevol país un element d’importància essencial, i a ningú se li escapa que aquestes  s’esdevenen regulades pel Dret laboral  dels estats, i per tant aquest, ha d’estructurar i  garantir  el conjunt de deures i drets que mantinguin una equanimitat i equilibri de poders entre els actors, ja sigui per mitjà de la negociació col·lectiva i diàleg social o per mitjà de polítiques normatives i reguladores.

Per tant, una gran majoria viu imbuïda diàriament dins les relacions laborals, sigui quin sigui el seu rol.