RENOVACIÓ DEL PROGRAMA PREPARA (AJUDA DE 400 €)

BC Assessori Laboral

En el post d’avui parlaré del PROGRAMA PREPARA de Recualificación Professional, ja que el govern ha anunciat la seva vuitena prolongació de les ajudes establertes en el mateix fins a febrer de 2016.

Cal assenyalar que aquest programa és renovable cada sis mesos i estarà vigent fins que el nivell d’atur baixi per sota del 20%. Segons l’INE, en la seva enquesta de Població Activa (EPA), les dades d’atur relatives al segon trimestre de 2015 el situen en el 22,37%.

Aquest pla va introduir, de forma conjuntural, un programa de qualificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació, basat en accions de polítiques actives d’ocupació i en la percepció d’una ajuda econòmica de suport.

OBJECTIU DEL PLA

Políticament, l’objectiu d’aquest pla, és millorar l’ocupabilitat dels aturats de llarga durada o aquells aturats que tinguin càrregues familiars, entenent-se aquesta ajuda com un acompanyament a les polítiques actives d’ocupació incloses en el programa.
Avui no entraré en el debat de l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques actives d’ocupació.

DESCRIPCIÓ DE L’AJUDA

El programa centra la seva funció protectora en el col·lectiu dels aturats, que havent esgotat i no tenint dret a prestacions o subsidis, presentin càrregues familiars o siguin aturats de llarga durada.

Aquest ajut consisteix en 400 euros mensuals que s’amplia a 450 euros si el beneficiari té càrregues familiars, podent-cobrar durant sis mesos com a màxim i només se sol·licitarà una vegada s’hagi acabat amb tots els ajuts públics.
La sol·licitud s’ha de fer amb un límit dos mesos després d’haver rebut l’última prestació.

PERSONES BENEFICIÀRIES DEL PROGRAMA

Per poder-se beneficiar d’aquest programa en el moment de la seva sol·licitud s’han de complir les següents condicions:

• Haver esgotat la prestació per desocupació de nivell contributiu i no tinguin dret a qualsevol dels subsidis per desocupació que estableix el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.
• Portar inscrites com a demandants d’ocupació almenys dotze dels últims divuit mesos.
• Tenir responsabilitats familiars, tal com aquest concepte ve definit en l’article 215.2 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
• No superar la quantitat de 486,45 euros mensuals en el còmput de la unitat familiar.
• No haver rebut anteriorment l’ajuda del  PROGRAMA PREPARA.
• Acreditar la recerca activa d’ocupació.

Si no es té dret a l’ajut inclòs en el PROGRAMA PREPARA, es pot sol·licitar informació sobre les rendes d’inserció o rendes socials en la seva Comunitat Autònoma de residencia.

OBLIGACIONS DE LES PERSONES BENEFICIÀRIES

• Les persones beneficiàries estaran obligades, al llarg de tota la durada del programa, a participar en les accions de polítiques actives d’ocupació i de recerca de feina que els proposin els Serveis Públics d’Ocupació de les Comunitats Autònomes i el Servei Públic d’Ocupació Estatal en l’àmbit de les respectives competències, i es podrà aquests Serveis Públics exigir la seva acreditació en qualsevol moment, sent la seva realització requisit imprescindible per al manteniment del gaudi de l’ajuda económica.
• Així mateix, estaran obligades a acceptar l’oferta d’ocupació adequada, segons el que estableix l’article 231.3 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, ja sigui oferta pels serveis públics d’ocupació o per les agències de col·locació quan desenvolupin activitats en l’àmbit de la col·laboració d’aquells, excepte causa justificada.
• Igualment, han de comunicar, si escau, que s’han deixat de reunir els requisits necessaris per accedir al programa, així com qualsevol modificació que pugui afectar la quantia de la mateixa.

SOL·LICITUD DE L’AJUDA

• La sol·licitud de l’ajut d’acompanyament es presentarà a la corresponent Oficina de Prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal.
• El termini de sol·licitud és de dos mesos des de l’esgotament de la prestació o subsidi per desocupació.
• Durant aquest termini el sol·licitant haurà de realitzar durant almenys 30 dies accions de recerca activa d’ocupació, i acreditar-les al Servei Públic d’Ocupació Estatal.
  

Com sempre, espero que hagi servit d’utilitat l’article.

BC

POT L’AUTÒNOM CONTRACTAR UN FAMILIAR?

 

Són molts els autònoms que s’han plantejat contractar un familiar com a treballador del negoci, per tant, és molt important tenir en compte els aspectes legals i burocràtics del procés a seguir, i amb l’article d’avui ho aclariré de forma planera.

Abans no estava permès que un treballador autònom constituís una relació laboral amb els seus familiars directes, però des de 2012 existeix una nova figura anomenada l’autònom col·laborador que permet als familiars prestar serveis per al negoci familiar.

Però anem a pams, segons estableix l’article 7.2 de la Llei General de la Seguretat Social, no tindran la consideració de treballadors per compte d’altri, excepte prova en contra: el cònjuge, els descendents, ascendents i altres parents de l’empresari, per consanguinitat o afinitat fins al segon grau inclusivament i, si escau, per adopció, ocupats en el seu centre o centres de treball, quan convisquin a la seva llar i estiguin a càrrec seu.

Per tant, ja tenim el primer condicionant, aquets familiars no poden esser contractats com treballadors per compte aliena i ser adscrits al Règim General de la Seguretat Social, sinó que han de ser contractats i enquadrats en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social com a familiar autònom col·laborador.

Però dit això, cal assenyalar que la Disposició addicional desena de l’Estatut del Treball Autònom, permet a l’autònom una excepció al respecte, la contractació d’un fill com a treballador per compte d’altri i enquadrat en el Règim General de la Seguretat Social, d’acord amb les següents circumstàncies:

Fills menors de 30 anys que convisquin amb l’autònom i depenguin econòmicament d’ell: 

Podran ser contractats com treballadors per compte aliè i donats d’alta en el Règim General de la Seguretat Social, però amb l’impossibilitat de cotitzar per atur, i per tant, sense dret a la prestació contributiva per desocupació.

Fills menors de 30 anys que ni convisquin ni depenguin econòmicament de l’autònom: 

També podran ser contractats com treballadors per compte aliè i enquadrats en el Règim General, amb totes les cobertures, si bé caldrà presentar juntament amb l’alta, una declaració de l’empresari i el treballador en la qual consti la condició de treballador per compte d’altri, la descripció del lloc de treball concret, la categoria professional que exerceix, el centre de treball on  desenvolupa els seus serveis, el seu horari de treball, la forma de remuneració i la quantia.

Fills majors de 30 anys que ni convisquin ni depenguin econòmicament de l’autònom: 

Aquest cas és idèntic a l’anterior, i per tant, li serà d’aplicació les mateixes circumstàncies.

Fills discapacitats majors de 30 anys:   

S’atorgarà el mateix tractament als fills que, tot i ser majors de 30 anys, tinguin especials dificultats per a la seva inserció laboral. A aquests efectes, es considera que hi ha aquestes especials dificultats quan el treballador estigui inclòs en algun dels grups següents:

a) Persones amb paràlisi cerebral, persones amb malaltia mental o persones amb discapacitat intel·lectual, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33 per 100.

b) Persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 65 per 100.

Els aspectes legals i burocràtics del procés de contractació de familiars mitjançant la condició d’autònoms col·laboradors són els següents:

REQUISITS PER DONAR-SE D’ALTA COM AUTÒNOM COL·LABORADOR

• Familiars de primer i segon grau de consanguinitat o afinitat amb l’autònom. Això inclou a cònjuges, fills, fills adoptius, pares, germans, néts, avis, cunyats, sogres i parelles de fet.
• El familiar col·laborador ha de conviure a la llar de l’autònom i càrrec seu.
• En el cas de les parelles de fet serà també requisit necessari la convivència en el mateix domicili.
• El familiar col·laborador ha de treballar en el seu centre o centres de treball de forma regular amb l’autònom. No pot tractar-se d’una col·laboració puntual.
• No ha d’estar donat d’alta com a treballador per compte aliè.

 BONIFICACIONS EN LES QUOTES DELS AUTÒNOMS COL·LABORADORS 

• Bonificació del 50 per cent de la quota d’autònoms durant els 18 mesos posteriors a l’alta.
• És requisit necessari que l’autònom col·laborador suposi una nova alta, si ha treballat en règim d’autònom amb anterioritat, no pot optar a les bonificacions.

 COM DONAR-SE D’ALTA COM AUTÒNOM COL·LABORADOR

• Hi ha donar-se d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social com a autònom col·laborador, mitjançant el model TA0521/2, que el podeu descarregar del Web de la Seguretat Social.
• Cal aportar amb aquesta sol·licitud, el DNI, llibre de família i una còpia de l’alta d’Hisenda de l’autònom titular del negoci.
• L’autònom col·laborador no ha de donar-se d’alta a Hisenda com obligat tributari.

OBLIGACIONS DE L’AUTÒNOM TITULAR

• Pagar les cotitzacions a la Seguretat Social de l’autònom col·laborador.
• Pagar el seu salari i lliurar-li la nòmina corresponent, en funció de la seva categoria professional i el conveni o acord aplicable.
• Retenir l’IRPF de la nòmina de l’autònom col·laborador,  i ingresar-lo  trimestralment  a Hisenda mitjançant el model 111, així com  la presentación del seu resum anual, model 190.
• En el cas d’estar acollit al regim d’estimació directa, comptabilitzar aquestes partides com a despeses deduïbles del seu negoci a l’efecte del càlcul del rendiment en les seves pròpies declaracions d’impostos.

FISCALITAT DE L’AUTÒNOM COL·LABORADOR

• Al no figurar com obligat tributari a Hisenda, està exempt de les obligacions fiscals trimestrals i anuals, i per tant, no li cal presentar les declaracions trimestrals d’IVA i IRPF.
• Presentar anualment la seva declaració d’IRPF (renda), com qualsevol altre treballador i pagar els impostos que corresponguin en base als ingressos obtinguts, que hauran d’estar justificats pels corresponents rebuts de nòmines.

ALTRES ASPECTES

• L’autònom col·laborador no té dret a la prestació per desocupació.
• Els menors de setze anys no poden executar treball autònom ni activitat professional en general, i per tant tampoc per als seus familiars.
• Gestions com les compres, contractacions i adquisicions les haurà de realitzar l’autònom titular.

Com sempre espero que hagi estat l’article de la vostra utilitat, i per qualsevol consulta o gestió professional us podeu adreçar a BC Assessoria Laboral ( www.bcassessorialaboral.com ).

BC

EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA: PREFERÈNCIA DEL DRET A REINGRÉS SOBRE LA CONVERSIÓ DE TREBALL TEMPORAL EN INDEFINIT

Avui faré al·lusió  a una altra  sentència de la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem, a col·lació a l’excedència voluntària, i segons el meu criteri té una rellevància  significativa, alhora que recurrent en la gestió d’aquet tipus de dret.

 La referència  d’aquesta sentència per si la voleu consultar i analitzar en profunditat,  és la següent, STS 702/2015 de 12 de febrer, Magistrat Ponent,  María Lourdes Arastey Sahun.

Aquesta sentència es produeix  en virtut del recurs de cassació interposat per  IBERIA LINEAS SAU per la unificació de doctrina.

 

L’objecte de l’article d’avui no serà un anàlisi referent als antecedents de fet i fonaments de dret de la sentència, sinó deixar palesa les conseqüències de la mateixa, que són mol explicites al respecte.

 

Per tant i d’acord amb la sentència de la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem, ha de prevaldre la preferència del dret a reingrés del treballador que ha finalitzat el període d’excedència voluntària,  sobre la conversió de treball temporal en fix.

 

Com sempre, espero que sigui d’utilitat.

 

BC

EXCEDÈNCIA: REBUTJAR EL REINGRÉS A UN LLOC VACANT SITUAT EN UN CENTRE DE TREBALL D’UNA ALTRA LOCALITAT NO EQUIVAL A DIMISSIÓ PER PART DEL TREBALLADOR.

A l’article d’avui parlaré d’una recent sentència de la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem, referent a l’excedència i l’opció de reingrés en un centre de treball en una altra localitat.

 La referència   de la mateixa per si la voleu consultar,  és la següent, STS 981/2015, Magistrat Ponent,  Manuel Román Alarcón Caracuel.

 Aquesta sentencia es produeix  en virtut del recurs de cassació   per la unificació de doctrina interposat per  l’advocada d’una gran superfície de supermercats (obviaré  el nom).

Per ser més entenedores  les conseqüències de la sentència, cal explicar els antecedents de fet  de la mateixa:

Partim d’una  excedència voluntària (art. 46.2 ET), on l’excedent  sol·licita el reingrés a l’empresa i se li oferta un lloc de treball en una localitat distinta que suposaria el canvi de residència per canvi de Comunitat (Madrid a Alacant), contingència  no acceptada pel treballador, però comunicant a l’empresa que  es mantenia en  expectativa de plaça a Madrid. L’empresa va interpretar el fet com  una renuncia al dret de reingrés, i davant  aquest fet el treballador va presentar demanda per acomiadament improcedent que va ser desestimada en instància, mitjançant sentència que, recorreguda en suplicació va ser revocada per sentència del TSJ de Madrid, estimant parcialment la demanda, declarant que la negativa de l’empresa a incorporar laboralment al recurrent a Madrid no és acomiadament, però tampoc la negativa del treballador a incorporar-se a Oriola suposa renúncia ni dimissió alguna al seu lloc de treball, sinó que manté el dret expectant a incorporar-se en les condicions que estableix el conveni.

Per tant, el Magistrat Ponent de la Sala Quarta del Social, del Tribunal Suprem, confirmant la sentència TSJ de Madrid, reafirmant la doctrina de la Sentència del Tribunal Suprem de 12/12/1988, on s’afirma, “La raó és que el reingrés s’ha de produir en un lloc de treball de la mateixa localitat en la qual prestava els seus serveis, ja que la pretensió unilateral de l’empresa que aquell reingressi a localitat diferent obstaculitzaria greument l’exercici del dret de l’excedent a seva reincorporació, alterant substancialment la seva situació original i possibilitant l’assignació a aquest d’un lloc en el lloc que li fos més costós per tal de fer-li desistir del seu propòsit de reingrés”.

Aquesta sentència ve a resoldre una situació i un recurs bastant freqüent en les situacions de sol·licitud de  reingrés en les excedències voluntàries.

 

Com sempre espero que hagi estat l’article de la vostra utilitat.

BC

ELS DEUTES SALARIALS GENEREN EL 10% D’INTERÈS DE DEMORA

Quan afirmen que els deutes salarials contrets pels ocupadors, respecte dels seus treballadors, generen una meritació del deu per cent d’interessos de demora, no estem asseverant res de nou dins el Dret Laboral, ja ho recull preceptivament l’article 29.3 de l’Estatut dels Treballadors: “L’interès per mora en el pagament del salari serà del deu per cent del que es deu “ .

On rau la novetat al respecte per motivar aquest article? Doncs, en una sentència del TRIBUNAL SUPREM de la Sala del Social, de 24 de febrer de 2015, en virtut d’un recurs de cassació per a la unificació de doctrina respecte de la interpretació d’aquest dret.

Malgrat la meridiana explicitat de la norma, aquesta ha suscitat distintes interpretacions, i fins i tot, la concurrència de contradiccions o contrastos palesos  entre diferents sentencies dictades al respecte.

El Ponent de l’esmentada sentència, el magistrat Jordi Agustí Julià, assevera als Fonaments de Dret d’aquesta, que tradicionalment es va mantenir que el recàrrec per mora de l’art. 29.3 ET únicament cabia imposar-lo quan la realitat i import de la quantitat no satisfeta fossin específicament admesos per les parts, és a dir, quan es tractés de quantitats exigibles, vençudes i determinades, excloent-se l’interès de demora, quan el deute fos no reconegut o qüestionat pel deutor.

La sentència tanmateix, posa en relleu, la necessitat de corregir el negatiu efecte que provocava l’aplicació dels criteris tradicionals en deixar l’aplicació dels drets moratoris en mans del propi deutor, que simplement tenia prou amb negar o discutir el deute.

Per tant, com a conseqüència d’aquesta unificació de doctrina quan es tracti de deutes salarials, hauran de ser compensats amb l’interès referit a l’art. 29.3 ET, es presenti oposició o no al deute per part de l’empresa.

BC

L’EXEDÈNCIA VOLUNTÀRIA

A l’article d’avui parlaré de l’excedència voluntària, una institució jurídica pròpia del dret dels treballadors, i un dels pocs articles que no ha canviat a la darrera reforma laboral, però que ha suscitat i suscita ingent literatura doctrinal, i tanmateix ha generat abundant jurisprudència al respecte.

Però com és habitual en aquest blog, serà abordat de manera evidentment pràctica i entenedora, intentant resoldre els dubtes que pot plantejar-se un treballador quan es fixa el propòsit de demanar una excedència.

Què es l’excedència voluntària?

L’excedència voluntària es configura com un dret del treballador a suspendre el contracte de treball, sense causa justificada, durant un període comprès entre els 4 mesos i els 5 anys. L’únic requisit que ha de complir és tenir una antiguitat d’almenys un any a l’empresa o, en el supòsit de sol·licitar una nova excedència, que hagin transcorregut més de 4 anys des de l’anterior.

Regulació

Aquesta institució jurídica està regula per l’art. 46 de l’ET i en els convenis col·lectius d’aplicació, sense que aquests puguin ampliar els requisits exigits per poder exercir el dret.

Efectes de l’excedència voluntària

1. El contracte de treball roman en vigor, i conseqüentment, el treballador no pot sol·licitar el subsidi per desocupació.
2. El treballador queda totalment exonerat de l’obligació de treballar i l’empresari de pagar el salari.
3. S’han de liquidar tots els havers salarials pendents d’abonament del treballador.
4. El treballador excedent conserva només un dret preferent al reingrés en les vacants d’igual o similar categoria a la seva que hi hagi o es produeixin a l’empresa.
5. El temps de durada de l’excedència no computa als efectes d’antiguitat.

Qui pot sol·licitar l’excedència voluntària?

El treballador amb almenys una antiguitat en l’empresa d’un any té dret inqüestionat a que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedència voluntària (Art. 46.2 ET).

Cal assenyalar que, aquest dret només podrà ser exercit una altra vegada pel mateix treballador si han transcorregut quatre anys des de la finalització de l’anterior excedència voluntària.

Sol·licitar l’excedència voluntària

Malgrat ser un dret reconegut a l’E.T., el treballador no pot adoptar unilateralment la decisió de posar-se en excedència, sinó que ha de ser acceptada per l’empresa, però el simple fet de complir els requisits exigits d’antiguitat i durada són suficients perquè l’empresa accepti la mateixa.

En cas de ser denegada el treballador ha de sol·licitar-la judicialment, romanent en el lloc de feina fins que sigui dictada la sentència estimatòria.

És important assenyalar que, el treballador no ha de justificar la causa per la qual sol·licita.

La sol·licitud s’ha de fer per escrit, amb indicació de la data en la qual s’inicia l’excedència i la durada; no requereix una determinada antelació, però és aconsellable per tal que l’empresari pugui adoptar les mesures necessàries.

La resposta o el reconeixement de la situació d’excedència voluntària per part de l’empresari ha de ser exprés, i preferiblement de forma escrita.

És obvi que, tant la sol·licitud del treballador com la resposta de l’empresa siguin en forma escrita, per evitar qualsevol problema al respecte.

El reconeixement fefaent per part de l’empresari, habilitarà l’ús del dret a situar-se en excedència voluntària del treballador.

Durada de l’excedència voluntària

D’acord amb l’article 46.2 del E.T. es podrà exercir el dret a l’excedència voluntària per un termini no menor a quatre mesos i no major a cinc anys. És possible que per conveni col·lectiu es pugui establir un major termini de durada de l’excedència, per tant és necessari constatar aquesta circumstància.

Tenint en compte aquests límits, el treballador ha de determinar en la seva sol·licitud la durada de l’excedència en funció dels seus interessos, la qual vincularà ambdues parts, de manera que no podrà pretendre la reincorporació anticipada, ni per l’empresari, ni tampoc pel treballador.

No obstant el treballador també pot optar per indicar un termini indeterminat comprés entre els quatre mesos i els cinc anys, sempre i quan, l’empresari no hagi exigit l’especificació concreta de la durada de l’excedència; i en aquest cas, es podria sol·licitar la reincorporació en qualsevol moment, dins dels límits esmentats.

En el supòsit que el treballador hagi sol·licitat l’excedència per un període inferior al màxim establert, pot sol·licitar la pròrroga o pròrrogues successives sempre que no se sobrepassi el límit màxim dels cinc anys, però haurien de ser acceptades per l’empresa.

Finalització de l’excedència voluntària

El treballador ha de sol·licitar la seva reincorporació a l’empresa abans que finalitzi la seva situació d’excedència voluntària.

Com ja s’ha comentat, el treballador excedent conserva només un dret preferent al reingrés en les vacants d’igual o similar categoria a la seva que hi hagi o es produeixin a l’empresa.

En cas que no hi hagi una vacant en el lloc sol·licitat o un de les mateixes característiques, la càrrega de la prova per demostrar aquesta circumstància recau en l’empresa. No obstant això, el treballador té possibilitat de demanar a l’empresa si coneix l’existència de vacants en aquests llocs.

      

REDUCCIONS I BONIFICACIONS A LA QUOTA D’AUTÒNOMS ANY 2015

 

L’article d’avui vol ser informatiu i evidentment pràctic pel col·lectiu de  treballadors adscrits al Regim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

 Us deixo el llistat de les diferents  reduccions i bonificacions a les quals es poden acollir els treballadors autònoms durant aquest 2015, en funció de cada una de les seves circumstàncies i requisits que s’han de complir per poder accedir-hi.

Reducció en la quota d’autònoms per a joves menors de 30 anys incorporats al RETA.

Els joves menors de trenta anys que no hagin estat d’alta com a autònoms en els cinc anys anteriors, i no ocupin treballadors per compte d’altri, no es donin d’alta com a Societat Limitada, Anònima, SLNI ni SLU, no siguin autònoms col·laboradors, ni hagin rebut una bonificació anterior com a autònom, podran beneficiar-se de les següents reduccions en donar-se d’alta en el RETA:

• Reducció del 80% de la quota durant els sis primers mesos des de l’alta.
• Reducció del 50% de la quota durant els sis mesos següents a la primera reducció.
• Reducció del 30% de la quota durant els tres mesos següents a la segona reducció.
• Bonificació del 30% de la quota en els quinze mesos següents a la finalització del període de reducció.

Cal assenyalar que, questes reduccions també es poden aplicar a socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat i la seva durada serà de trenta mesos ininterromputs, independentment dels períodes de baixa en el RETA en el termini i que seran tinguts en compte a efectes de còmput dels trenta mesos.

Reducció en la quota per als nous autònoms majors de 30 anys.

Els treballadors que es donin d’alta per primera vegada com a autònoms en el RETA i siguin majors de trenta anys, sempre que no tinguin contractats treballadors, no hagin estat donats d’alta en els cinc anys anteriors, no es donin d’alta com SL, SA, SLNI ni SLU, no siguin autònoms col·laboradors, ni hagin rebut anteriorment una altra bonificació per ser autònom, podrà beneficiar-se de les següents reduccions:

• Reducció del 80% de la quota durant els primers sis mesos.
• Reducció del 50% de la quota durant els sis mesos següents a la primera reducció.
• Reducció del 30% de la quota durant els tres mesos següents a la segona reducció.
• Bonificació del 30% de la quota en els quinze mesos següents a la finalització del període de reducció. Aquestes bonificacions també són d’aplicació als socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat que s’enquadren en el Règim Especial d’Autònoms.

Reducció en la quota d’autònoms per incorporacions al RETA.

Aquesta reducció s’aplicarà a les altes en el RETA d’homes de menys de 30 anys i de dones de menys de 35 anys, i que no es puguin acollir als casos anteriors.Aquesta reducció serà del 30% de la quota d’autònoms que resulti d’aplicar sobre la base mínima de cotització aplicable, el tipus mínim de cotització vigent en cada moment amb una durada de quinze mesos, a comptabilitzar des de la data d’alta.

 Cal assenyalar, que s’aplicarà tanmateix una bonificació del 30% en els quinze mesos següents a la finalització del període de reducció.

Reducció en la quota d’autònoms per a treballadors discapacitats amb un grau igual o superior al 33%.

Els treballadors amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% que es donin d’alta en el RETA tenen dret a una reducció del 80% en la quota durant els sis primers mesos i del 50% durant els cinquanta-quatre següents. I, si tenen menys de 35 anys, es beneficiaran d’una reducció en la quota del 80% durant els dotze primers mesos i del 50% durant els quatre anys següents. Cal assenyalar que, aquest supòsit no serà aplicable als treballadors per compte propi que contractin treballadors però si als socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat que es trobin en el RETA.

Reducció en la quota d’autònoms per treballadors pluriempleats.

Aquells treballadors que es donin d’alta per primera vegada en el RETA e iniciïn una situació de pluriactivitat (per estar d’alta en qualsevol altre règim de cotització), tindran la possibilitat de triar com base de cotització, la compresa en el 50% de la base mínima de cotització establerta anualment, duran els primers divuit mesos, i del 75% en els següents divuit mesos, fins les bases màximes establertes en aquest Règim.

Cal remarcar que, en els supòsits de treballadors en situació de pluriactivitat on l’activitat per compte aliè fos a temps parcial i superior al 50% de la jornada a temps complert, es podrà triar en el moment d’alta al RETA com a base de cotització la compresa entre el 75% de la base mínima de cotització establerta anualment, duran els primer divuit mesos, i el 85% en els següents divuit mesos, fins les bases màximes establertes en aquest Règim.

Reducció en la quota d’autònoms pels majors de 65 anys.

Els treballadors autònoms majors de 65 anys i que acreditin com a mínim més de trenta-cinc anys de cotització efectiva a la Seguretat Social, estaran exonerats de la quota, llevat de la part per contingències comuns, i si fos el cas,  les professionals.

Reducció en la quota de autònoms a treballadors dedicats a la venda ambulant o a domicili.

Aquests podran triar com a base mínima de cotització, la de 858,60 €, la 753,00 euros o 472,20 euros mensuals.

Bonificació per a treballadors autònoms que cessin l’activitat per trobar-se en situació de maternitat i similars.

Els treballadors autònoms que cessin l’activitat per període de maternitat, paternitat, adopció, acolliment, risc durant l’embaràs o durant la lactància natural, i siguin substituïts per desocupats amb contracte d’interinitat bonificat, tindran dret a rebre una bonificació del 100% de la quota resultant d’aplicar el tipus de cotització establert com a obligatori durant la substitució a aplicar sobre la base mínima.

Aquesta bonificació s’aplicarà mentre coincideixin en el temps la suspensió d’activitat per aquestes causes i el contracte d’interinitat del substitut, amb el límit màxim, en tot cas, del període de suspensió.

Bonificació per a autònoms residents a Ceuta i Melilla.

Els treballadors per compte propi que es dediquin al comerç, l’hostaleria, el turisme o la indústria, i resideixin a Ceuta o Melilla, tindran dret a una bonificació del 50% de la quota per contingències comunes, amb caràcter indefinit, menys els dos primers anys que seran del 43% i 46% respectivament.

Bonificació per altes de familiars col·laboradors de treballadors autònoms.

Els autònoms col·laboradors podran gaudir d’una bonificació del 50% que resulti d’aplicar sobre la base mínima el tipus corresponent de cotització vigent en cada moment en el règim especial de treball per compte propi que correspongui.

Podrà beneficiar-se d’aquesta bonificació el cònjuge, parella de fet i familiars de treballadors autònoms per consanguinitat fins al segon grau inclusivament. També per adopció que s’incorporin al RETA per primera vegada o que col·laborin amb ells mitjançant la realització de treballs en l’activitat de què es tracti. En aquest cas, la bonificació serà del 50% durant els divuit primers mesos l’alta.

Cal assenyalar per últim que,  les víctimes de violència de gènere, estan exonerades de l’obligació obligació de cotitzar durant els sis primers mesos que estiguin d’alta.

Espero que sigui de la vostra utilitat.

BC

L’ASSESSORAMENT LABORAL A INTERNET: UNA SOLUCIÓ O UN PROBLEMA?

Imatge cortesia del Web Free Digital Photos

En molts portals de internet, ahir  és va publicar la següent notícia: “El Suprem no veu delicte   gravar amb el mòbil al teu cap mentre t’acomiaden o sancionen”.

Per això avui m’agradaria reflexionar respecte d’assessorar-se  laboralment  en internet, aprofitant el ressò i la “viralització” que ha tingut aquesta notícia,  i sobretot com s’ha interpretat aquesta sentència de la  SALA DEL CIVIL del TRIBUNAL SUPREM.

És notori l’auge del fenomen anomenat “viralització” a la xarxa, i sobretot la rapidesa com es propaga aquest, evidentment no entraré en  la qüestió de com es desenvolupen i transmeten aquests fluxos d’idees, ni  per quina raó s’apoderen ràpidament d’àmplies capes de la població, simplement us vull  plantejar una reflexió al respecte.

Tots coincidirem que internet ha revolucionat les nostres vides, i ho ha fet fins un punt gairebé  de dependència, i a ningú se li escapa que juntament amb les xarxes socials s’ha convertit en l’àgora digital on resoldre qualsevol dubte, així  com la eina imprescindibles per la comunicació, divulgació i informació global, i on tothom  hi pot  participar.

Però dit això, i centrant-me en l’objecte del present article, i sense voler dogmatitzar i menys entrar en  disquisicions bizantines, penso que la xarxa és una excel·lent eina per l’assessorament laboral, però no és menys cert que, aquest assessorament s’ha de cercar en professionals titulats i entitats de solvència contrastada, ja siguin  públiques o privades, sobretot en un entorn  d’inflació legislativa laboral constant, on tot sovint canvien i evolucionen les normes, esdevenint-se necessariament un assessorament professional i personalitzat.

Conseqüentment, cal assenyalar  la perillositat d’assessorar-se a fòrums de debat o webs de dubtosa procedència, on sovint s’opina alegrement i amb incert coneixement de causa o fonamentació jurídica, i que poden generar conseqüències funestes pels interessats.

 Una mostra dels meus arguments, són els titulars grandiloqüents com els sorgits arran de la sentència  del Suprem que he mencionat, i  que han estat erròniament interpretada podent provocar conseqüències nefastes, si tothom  executa al peu de la lletra l’esgrimit en aquesta notícia “viralitzada” a la xarxa.

La sentència fa referencia a l’oposició per part del  Suprem a un determinat  Recurs de Cassació, a l’empara de la Llei d’Enjudiciament Civil per demanda de protecció jurisdiccional de drets fonamentals, que es fonamentava  en una suposada intromissió il·legítima en el dret a la intimitat i en la vulneració dels secrets de la comunicació, interposat per l’apoderat d’una empresa, al ser gravada  mitjançant telefonia mòbil la conversa mantinguda per una treballadora i aquest, al moment de comunicar-li una sanció.

 Per tant, no es pot generalitzar aquesta circumstància com suggereix els titular de la noticia, degut a que la manifesta gravació, s’havia produït en context determinat de conflicte laboral i en unes circumstàncies concretes que, relaciona la sentència de la Sala del Civil del Tribunal Suprem, per no se considerades punibles.

La meva opinió al respecte de la reflexió, seria:  sí, a l’assessorament en internet, però acudint a professionals titulats, per un perfecte compliment de les obligacions legals  vigents.

ELS LLOCS DE TREBALL MÉS DEMANDATS PER LES EMPRESES AL NADAL

Foto cortesia del Web Free Digital Photos

Amb l’arribada del Nadal, el mercat d’ocupació es reactiva, ocasionat per l’augment del consum en aquestes festes i per donar suport a les activitats empresarials al tancament de l’any.

Conseqüentment moltes empreses necessiten reforçar les seves plantilles i crear ocupació per poder respondre a l’increment en la seva producció, l’augment de la seva activitat, o per substituir els empleats que aprofiten el Nadal per fer vacances.

Segons la plataforma  de cerca de feina Jobandtalent, aquest any hi haurà un 10% més de treball a la campanya de Nadal que l’any passat, però remarcant que,  aquest serà de caràcter temporal i estacional, malgrat això, el 40% dels contractats durant aquestes festes renoven gràcies al seu acompliment i motivació en el treball. És qüestió d’actitud prolongar un treball per Nadal.

Molts d’aquets llocs de treball es generen prèviament a la campanya nadalenca, sobre tot els relacionats amb la producció de productes tradicionals d’aquestes dates.

La  diversitat de sectors relacionats amb la campanya de Nadal dóna lloc a un gran ventall d’oportunitats laborals. Però, quins són els llocs “estrella” de Nadal? Els més destacats són els següents:

• Dependents, hostesses i empaquetadors per a les grans cadenes i centres comercials.

• Pare Noel i Reis d’Orient.

• Manipulador de cistelles de Nadal.

• Mosso de magatzem i repartidors.

• Personal pel sector de l’Hosteleria.

• Monitors d’oci i temps lliure.

• Teleoperadors.

• Monitors d’esquí.

• Personal per fer inventaris.

• Personal pel sector e-commerce.

Però malauradament, una bona part d’aquestes feines es produirà dins l’economia submergida.

L’ECONOMIA SUBMERGIDA ESPANYOLA S’ENFILA AL 18,6 % DEL PIB

Foto cortesia del Web Free Digital Photos

Segons un estudi recent  realitzat per la multinacional holandesa RANDSTAD, dedicada  als Recursos Humans, i en col·laboració amb la Universitat britànica de Sheffield, referent a la flexibilitat laboral al 2014 dins els països de la OCDE,   s’afirma que l’ocupació i l’economia submergida a Espanya representa el 18,6 % del PIB total, el que seria equiparable a una xifra propera als 190.000 milions d’euros.

Aquest estudi parteix prèviament de la definició realitzada en 2007 per la Comissió Europea, on s’identificava l’economia submergida com qualsevol activitat retribuïda que sigui legal quant a la seva naturalesa però que no sigui declarada a les autoritats públiques.

Trobem a l’estudi,  per un costat, un anàlisi comparatiu entre diferents països de la OCDE, i per un altre  les formes de combatre l’economia submergida, en funció del model d’estat i del govern de cada país.

I per tant, planteja  dues propostes per frenar l’economia submergida, d’una banda, una política de caràcter liberal, defensant una menor pressió fiscal i una intervenció mínima estatal, i d’un altre, una política de model estructuralista, advocant per més regulació estatal del mercat laboral, més protecció social i eficiència en la intervenció del govern.

Cal assenyalar que l’estudi de Randstand no especifiquen el perfil dels empleats ni els sectors en els quals s’arrela aquest fenomen. Però si exclou una correlació entre l’actual crisi econòmica i l’augment de les ocupacions irregulars.

Es detecta en aquest estudi que aquells països on els serveis d’ocupació tenen una regulació eficient compten amb menors taxes d’ocupació il·legal, i per contra els països amb nivells elevats de corrupció en el sector públic tenen una major presència de treball no declarat en el mercat laboral.

BC Assessoria Laboral