CONTRACTACIÓ DE MENORS D’EDAT

146409-680-467

INTRODUCCIÓ

Amb l’article d’avui vull abordar la contractació i circumstàncies a tenir en compte per contractar menors de divuit anys.

Hem de partir d’allò que preveu la legislació, l’Estatut dels Treballadors al seu article 6è regula l’accés al treball del menors d’edat.

I el primer que regula en el seu apartat 1., és la prohibició d’admissió al treball als menors de setze anys. Però existeixen excepcions que venen regulades per l’apartat 4., on l’Autoritat Laboral autoritza la intervenció dels menors de setze anys en espectacles públics sempre que no suposi perill per a la salut ni per a la seva formació professional i humana, prèvia sol·licitud dels pares o representants legals.

 

CONTRACTAR MAJORS DE SETZE I MENORS DE DIVUIT ANYS

Pel que fa als majors de setze anys i menors de divuit anys, hi ha dos supòsits diferents:

Els menors de divuit i majors de setze anys emancipats:

D’acord amb allò previst a l’article 7. B) E.T., aquells que visquin de forma independent, amb consentiment dels seus pares o tutors, o amb autorització de la persona o institució que els tingui al seu càrrec, tindran capacitat plena per a concertar un contracte de treball.

Els menors de 18 anys no emancipats:

Aquest cas és el més habitual, es necessari el consentiment explícit dels pares o tutors legals per poder esser contractats.

 

LIMITACIONS EN EL TREBALL DELS MENORS

  • No podran treballar en determinades activitats declarades insalubres, penoses, nocives o perilloses tant per a la seva salut com per a la seva formació professional o humana. Regulats pel Decret de 26 de juliol de 1957 (B.O.E de 26 d’agost), per l’article 27 Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals i la Directiva 94/33 CEE de 22 de juny.
  • No podran realitzar treballs nocturns, el comprès entre les 22.00 i les 06.00 hores. (art. 6.2 E.T.).
  • No podran realitzar hores extraordinàries (art.6.3 E.T.).
  • La seva jornada no podrà excedir menys enllà de les vuit hores, incloent si fos el cas, el temps dedicat a la formació. Com tampoc en el supòsit de pluriocupació (art. 34.3 E.T.).
  • Quan la durada de la jornada diària continuada excedeixi de quatre hores i mitja, s’haurà d’establir un període de descans mínim de trenta minuts (art. 34.4 E.T.).
  • La durada del descans setmanal mínim serà de dos dies ininterromputs (art. 37.1 E.T.).

 

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

L’article 27 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals preveu que l’empresari a més de complir les obligacions establertes per a la resta de treballadors, davant la presència d’un treballador menor, haurà de fer una avaluació dels llocs de treball a desenvolupar per aquests, per tal de determinar totes les condicions de treball que puguin posar en perill la seguretat o la salut d’aquests treballadors.

L’empresari informarà no només a aquests menors, sinó també als seus

pares o tutors, que hagin signat la voluntat contractual, d’acord amb el disposat en l’article 7. E.T., tant dels possibles riscos existents en el seu lloc de treball, com de les mesures adoptades per a la prevenció de la seva seguretat i salut.

 

TRANSGRESIONS DE LA NORMATIVA DEL TREBALL DE MENORS

La transgressió de les normes sobre treball de menors contemplades en la legislació laboral, es troba qualificada com infracció molt greu, en l’article 8.4 de la Llei de Infraccions i Sancions en l’Ordre Social.

La inobservança de les normes específiques de protecció de la seguretat i salut dels menors, es troba qualificada com infracció molt greu, en l’article 13.2 de la Llei de infraccions i sancions en l’ordre social.

En el cas que la vulneració afecti l’article 8.4 la sanció estarà compresa entre els 6.251 € i 187.515 €; i en el supòsit de transgressió de l’article 13.4, pot suposar una sanció entre 40.986 € i 819.780 €.

 

Per a més informació al respecte d’aquest tema o d’altres, no dubti en contactar amb BC Assessoria Laboral.

Sense títol

BC

RENOVACIÓ DEL PROGRAMA PREPARA (AJUDA DE 400 €), ACTUALITZACIÓ 2016

BC Assessoria laboral
BC Assessoria laboral

En un article del mes de  setembre vaig abordar el tema del PLA PREPARA, conegut popularment com “l’ajuda de 400 €”, i amb motiu de la seva  prorrogació, crec adient tornar a comentar el tema.

Com ja s’ha dit l’actual Govern ha tornat a prorrogar aquesta ajuda sis mesos més, essent vigent fins l’agost d’enguany. Cal assenyalar que és la desena edició d’aquest pla que es va posar en marxa a començaments de 2011, i que està destinat als aturats de llarga durada sense ingressos, que poden rebre entre 400 i 450 euros, en funció de les seves obligacions familiars.

Hi ha la possibilitat  que aquesta pròrroga sigui la darrera, ja que la seva renovació es produeix automàticament mentre la desocupació estigui per sobre d’una taxa del 20% i, segons l’última enquesta de població activa, es situa en el 20,9%. Seguint les tendències i fluctuacions del mercat de treball, el més probable és que durant els mesos d’hivern la desocupació creixi, però que a la primavera decaigui, per la qual cosa la possibilitat que la taxa d’atur estigui per sota del 20% abans del pròxim agost.

Aquest pla va introduir, de forma conjuntural, un programa de qualificació professional per a les persones que esgotin la seva protecció per desocupació, basat en accions de polítiques actives d’ocupació i en la percepció d’una ajuda econòmica de suport.

Políticament, l’objectiu d’aquest pla, és millorar l’ocupabilitat dels aturats de llarga durada o aquells aturats que tinguin càrregues familiars, entenent-se aquesta ajuda com un acompanyament a les polítiques actives d’ocupació incloses en el programa.

Respecte de la descripció de l’ajuda, els beneficiaris de la mateixa, les obligacions d’aquets i com sol·licitar-la us remeto al post de setembre, ja que no ha canviat res al respecte:

https://dossierlaboral.wordpress.com/2015/09/06/412/

 

Com sempre, espero que hagi servit d’utilitat l’article.

BC

PLURIOCUPACIÓ I PLURIACTIVITAT, SUPÒSITS DIFERENTS

Fotolia_60536338_Subscription_Monthly_M.jpg

En context com l’actual, on predominen els baixos salaris i els contractes a temps parcial d’unes poques hores, cada vegada és més freqüent, trobar persones que compaginen o necessiten diverses feines per a completar un salari mínim de subsistència.

Aquesta situació de multiactivitat és coneix col·loquialment com pluriocupació, però des d’un punt de vista jurídic laboral, la possibilitat que una mateixa persona desenvolupi, simultàniament en el temps, diverses activitats professionals dóna lloc a dos supòsits legals diferents: la pluriocupació i la pluriactivitat.

Per tant es fa necessari definir aquestes dues situacions laborals, que venen conceptualitzades per la normativa de la Seguretat Social, pel fet de ser dos supòsits especials de cotització.

 Pluriocupació

S’entén per pluriocupació la situació del treballador per compte aliè que presta els seus serveis professionals a dos o més empresaris diferents i en activitats que donin lloc a la seva alta obligatòria en un mateix règim de la Seguretat Social.

És important assenyalar el matís de treballador per compte aliè, ja que no es considera pluriocupació els treballadors autònoms que tenen relació professional amb diferents clients.

Pluriactivitat

La situació de pluriactivitat es dóna quan un treballador desenvolupa activitats laborals i professionals que donin lloc a la seva inclusió en dos règims diferents de la Seguretat Social. Per tant, és compatible, tenir un contracte per compte aliè, i consegüentment estar donat d’alta en el Règim General, i al mateix temps exercir professional o empresarialment altres activitats econòmiques per compte propi que t’obliguen a estar en situació d’alta en el Règim especial de Treballadors Autònoms.

 Una vegada determinada les dues situacions desgranem les particularitats de cadascuna.

Pluriocupació, particularitats

Límit d’hores:

No existeix un límit global per exercir activitats enquadrades dins el mateix règim, sent l’empresa la que fixa aquests límits. Per tant, no hi ha restricció legal a que un treballador es trobi en situació d’alta en dues empreses 8 hores en cadascuna d’elles.

Cotització:

En el cas que les remuneracions computables entre totes les empreses sigui inferior a la base mínima segons la seva categoria professional, o superior al límit màxim de cotització vigent, haurà de ser comunicat a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social, sol·licitant que es practiqui la distribució d’aquesta base mínima i el límit màxim per a cadascuna de les empreses.

El total de les remuneracions computables entre totes les empreses no podrà excedir la base de cotització màxima estipulada per la prefixada a la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

Comunicació:

Els empresaris han de comunicar la pluriocupació a la Seguretat Social en el moment de l’alta del treballador a l’empresa.

Els treballadors en situació de pluriocupació estan obligats a comunicar-ho tant a la Seguretat Social com a l’empresari.

Malgrat que les dues parts, treballador i empresari, tenen l’obligació de realitzar la comunicació, la responsabilitat última recau en el treballador.

IT per Contingències Comuns: 

El treballador que es trobi impedit i en situació d’incapacitat temporal, causarà baixa en totes les empreses en les quals presti servei, abonant-se-li en règim de pagament delegat la part del subsidi que li correspongui a cadascuna en funció del cotitzat, però cal assenyalar que recents sentències dels TSJ han resolt en determinats i concrets casos, la compatibilització de treballar amb la possibilitat de generar el dret a una prestació per contingències comuns.

IT per Contingències professionals:    

Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, en casos de pluriocupació la consideració d’accident de treball s’estén a totes les ocupacions del treballador accidentat (tant a aquell en què hagi patit l’accident, com a l’altre o altres). Les empreses així han de cursar el corresponent part d’AT, en el qual, si es tracta de l’empresa en la qual no s’ha produït l’accident, faran constar tal circumstància.

L’assistència mèdica ha de prestar-se per la mútua que assegura el risc de l’empresa on s’ha produït l’accident.

Si l’accident és in itinere, quan es desplaça d’una empresa a l’altra, l’assistència mèdica ha de prestar-se per la mútua que assegura el risc a l’empresa a la qual es dirigeix el treballador.

El subsidi econòmic es determinarà en funció de la suma de les bases per les quals s’hagi cotitzat a les diverses empreses i les prestacions generades han d’abonar-se per les mútues de les empreses respectives en proporció als salaris percebuts en cadascuna d’elles.

Atur:  

Per determinar el càlcul de la quantia de la prestació es sumaran les bases de cotització per contingències professionals d’ambdós treballs, de conformitat amb el que preveu l’article 221 de la LGSS.

En cas d’estar treballant en una empresa amb un contracte a temps parcial i en una altra empresa a temps complet, i s’extingís el contracte a temps complet, es tindria dret a atur per la part proporcional de la jornada que no cobreix el contracte a temps parcial.

Pensió: 

S’aplicaran les condicions vigents en cada moment per accedir-hi, totalitzant-se els períodes cotitzats sempre que no és superposin per a l’adquisició del dret a la prestació.

Pluriactivitat, particularitats

Cotització:   

Els treballadors que causen alta per primera vegada en el règim especial de la Seguretat Social dels Treballadors (RETA) per compte propi o autònoms i amb motiu de la mateixa iniciïn una situació de pluriactivitat a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma (29/09/ 2013), podran escollir com a base de cotització en aquest moment, la compresa entre el 50 per cent de la base mínima de cotització establerta anualment amb caràcter general en la Llei de pressupostos generals de l’Estat durant els primers divuit mesos, i el 75 per cent durant els següent divuit mesos, fins a les bases màximes establertes per aquest règim especial.

En els supòsits de treballadors en situació de pluriactivitat en què l’activitat laboral per compte aliena fos a temps parcial amb una jornada a partir del 50 per cent de la corresponent a un treballador amb jornada a temps complet comparable, es podrà triar en el moment de l’alta, com a base de cotització, la compresa entre el 75 per cent de la base mínima de cotització establerta anualment amb caràcter general en la Llei de pressupostos generals de l’Estat durant els primers divuit mesos, i el 85 per cent durant els següents divuit mesos, fins a les bases màximes establerta per aquest règim especial.

Quan un treballador tingui acreditats, successivament o alternativament, períodes de cotització en el règim general de la Seguretat Social i en el Règim d’Autònoms (RETA), aquests períodes seran totalitzats, sempre que no es superposin, per a l’adquisició, manteniment o recuperació del dret a la prestació.

IT per Contingències Comuns:

Cal assenyalar que la cobertura de la prestació econòmica per incapacitat temporal tindrà caràcter obligatori, des de l’1 de gener de 2008, segons el que estableix Llei 20/2007 de 11 de juliol, per a tots aquells que es vulguin donar d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, però en situació de pluriactivitat aquesta, serà opcional, sempre i quan si tingui dret en un altre règim del Sistema de la Seguretat Social en què també s’estigui en situació d’alta.

Des de el punt de vista normatiu de la de Seguretat Social, es prohibeix compatibilitzar la percepció de la prestació per contingències comuns amb qualsevol classe d’activitat econòmica remunerada, per tant, el treballador que es trobi impedit i en situació d’incapacitat temporal, causarà baixa en totes les seves activitats, percebent el subsidi per malaltia comuna inclosa dins de l’acció protectora del règim del sistema on s’hagi cotitzat per aquestes contingències.

Però com en les situacions de pluriocupació, certes sentències dels Tribunals Superior de Justícia, han resolt en determinades i concretes situacions, la compatibilització de treballar amb la possibilitat de rebre una prestació per contingències comuns.

IT per Contingències professionals:  

Produït un accident de treball o contreta una malaltia professional en una determinada activitat, les prestacions es reconeixeran de la següent manera:

  1. Si es produeix la contingència en una activitat o ocupació per compte aliena, es considera com accident laboral.
  2. Si es produeix un accident en una activitat per compte propi, es considerarà com accident no laboral.
  3. Si es contreu una malaltia professional en una activitat per compte propi i el treballador no ha optat per la cobertura de les contingències professionals, es considera com a malaltia comuna.
  4. Si es contreu una malaltia professional en una activitat per compte propi i el treballador ha optat per la cobertura de les contingències professionals tindrà la consideració d’accident laboral.

El subsidi econòmic per aquestes contingències es generarà segons la cotització en cada règim.

Atur:

Quan el treballador cessa una de les dues activitats, poden produir-se diferents supòsits:

  1.  Cessar en l’activitat per compte aliè i continuar com a autònom, no si té dret a percebre la prestació d’atur.
  2. Cessar en ambdues activitats, en aquest supòsit, si té dret a percebre el subsidi d’atur sempre que es compleixin les condicions següents:
    • Que abans d’iniciar la seva activitat com a autònom tingués dret a gaudir de la desocupació.
    • Que s’hagués suspès el cobrament de la prestació per l’inici de la seva activitat econòmica.
    • Que la durada del treball per compte propi hagi estat inferior a 24 mesos, comptats des de la data d’alta com a autònom. En el cas dels treballadors menors de 30 anys, aquest termini per recuperar la prestació per desocupació s’amplia fins als 60 mesos.
  3. Cessar com a autònom i continuar com a assalariat, no dona dret a la prestació per cessament d’activitat de l’autònom. Per als menors de 30 anys si és possible el cobrament de la prestació per desocupació alhora que s’està d’alta a la Seguretat Social com a autònom, però només durant un màxim de 9 mesos.

Pensió:

Sempre que s’acompleixin els requisits exigits per separat en cada règim, es tindrà dret a dues pensions. Si no s’estigués  en situació d’alta o assimilada en algun d’aquests règims en el moment de la jubilació, caldrà que les cotitzacions acreditades en cada un d’ells es superposin, almenys, durant quinze  anys.

Quan s’acrediten cotitzacions a diversos règims i no si tingui dret a pensió en un d’ells, les bases de cotització acreditades en règim de pluriactivitat, podran ser acumulades a les del règim en que es pugui generar el dret a percebre la pensió, sense que la suma de les bases pugui excedir el límit màxim de cotització vigent en cada moment. Però serà necessari que s’acrediti la permanència en la pluriactivitat durant els deu anys immediatament anteriors al fet causant.

BC

RENOVACIÓ DEL PROGRAMA PREPARA (AJUDA DE 400 €)

BC Assessori Laboral
BC Assessori Laboral

En el post d’avui parlaré del PROGRAMA PREPARA de Recualificación Professional, ja que el govern ha anunciat la seva vuitena prolongació de les ajudes establertes en el mateix fins a febrer de 2016.

Cal assenyalar que aquest programa és renovable cada sis mesos i estarà vigent fins que el nivell d’atur baixi per sota del 20%. Segons l’INE, en la seva enquesta de Població Activa (EPA), les dades d’atur relatives al segon trimestre de 2015 el situen en el 22,37%.

Aquest pla va introduir, de forma conjuntural, un programa de qualificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació, basat en accions de polítiques actives d’ocupació i en la percepció d’una ajuda econòmica de suport.


OBJECTIU DEL PLA

Políticament, l’objectiu d’aquest pla, és millorar l’ocupabilitat dels aturats de llarga durada o aquells aturats que tinguin càrregues familiars, entenent-se aquesta ajuda com un acompanyament a les polítiques actives d’ocupació incloses en el programa.
Avui no entraré en el debat de l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques actives d’ocupació.


DESCRIPCIÓ DE L’AJUDA

El programa centra la seva funció protectora en el col·lectiu dels aturats, que havent esgotat i no tenint dret a prestacions o subsidis, presentin càrregues familiars o siguin aturats de llarga durada.

Aquest ajut consisteix en 400 euros mensuals que s’amplia a 450 euros si el beneficiari té càrregues familiars, podent-cobrar durant sis mesos com a màxim i només se sol·licitarà una vegada s’hagi acabat amb tots els ajuts públics.
La sol·licitud s’ha de fer amb un límit dos mesos després d’haver rebut l’última prestació.

PERSONES BENEFICIÀRIES DEL PROGRAMA

Per poder-se beneficiar d’aquest programa en el moment de la seva sol·licitud s’han de complir les següents condicions:

  • Haver esgotat la prestació per desocupació de nivell contributiu i no tinguin dret a qualsevol dels subsidis per desocupació que estableix el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.
  • Portar inscrites com a demandants d’ocupació almenys dotze dels últims divuit mesos.
  • Tenir responsabilitats familiars, tal com aquest concepte ve definit en l’article 215.2 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
  • No superar la quantitat de 486,45 euros mensuals en el còmput de la unitat familiar.
  • No haver rebut anteriorment l’ajuda del  PROGRAMA PREPARA.
  • Acreditar la recerca activa d’ocupació.

Si no es té dret a l’ajut inclòs en el PROGRAMA PREPARA, es pot sol·licitar informació sobre les rendes d’inserció o rendes socials en la seva Comunitat Autònoma de residencia.


OBLIGACIONS DE LES PERSONES BENEFICIÀRIES

  • Les persones beneficiàries estaran obligades, al llarg de tota la durada del programa, a participar en les accions de polítiques actives d’ocupació i de recerca de feina que els proposin els Serveis Públics d’Ocupació de les Comunitats Autònomes i el Servei Públic d’Ocupació Estatal en l’àmbit de les respectives competències, i es podrà aquests Serveis Públics exigir la seva acreditació en qualsevol moment, sent la seva realització requisit imprescindible per al manteniment del gaudi de l’ajuda económica.
  • Així mateix, estaran obligades a acceptar l’oferta d’ocupació adequada, segons el que estableix l’article 231.3 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, ja sigui oferta pels serveis públics d’ocupació o per les agències de col·locació quan desenvolupin activitats en l’àmbit de la col·laboració d’aquells, excepte causa justificada.
  • Igualment, han de comunicar, si escau, que s’han deixat de reunir els requisits necessaris per accedir al programa, així com qualsevol modificació que pugui afectar la quantia de la mateixa.

SOL·LICITUD DE L’AJUDA

  • La sol·licitud de l’ajut d’acompanyament es presentarà a la corresponent Oficina de Prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal.
  • El termini de sol·licitud és de dos mesos des de l’esgotament de la prestació o subsidi per desocupació.
  • Durant aquest termini el sol·licitant haurà de realitzar durant almenys 30 dies accions de recerca activa d’ocupació, i acreditar-les al Servei Públic d’Ocupació Estatal.


Com sempre, espero que hagi servit d’utilitat l’article.

BC

ELS LLOCS DE TREBALL MÉS DEMANDATS PER LES EMPRESES AL NADAL

Foto cortesia del Web Free Digital Photos
Foto cortesia del Web Free Digital Photos

Amb l’arribada del Nadal, el mercat d’ocupació es reactiva, ocasionat per l’augment del consum en aquestes festes i per donar suport a les activitats empresarials al tancament de l’any.

Conseqüentment moltes empreses necessiten reforçar les seves plantilles i crear ocupació per poder respondre a l’increment en la seva producció, l’augment de la seva activitat, o per substituir els empleats que aprofiten el Nadal per fer vacances.

Segons la plataforma  de cerca de feina Jobandtalent, aquest any hi haurà un 10% més de treball a la campanya de Nadal que l’any passat, però remarcant que,  aquest serà de caràcter temporal i estacional, malgrat això, el 40% dels contractats durant aquestes festes renoven gràcies al seu acompliment i motivació en el treball. És qüestió d’actitud prolongar un treball per Nadal.

Molts d’aquets llocs de treball es generen prèviament a la campanya nadalenca, sobre tot els relacionats amb la producció de productes tradicionals d’aquestes dates.

La  diversitat de sectors relacionats amb la campanya de Nadal dóna lloc a un gran ventall d’oportunitats laborals. Però, quins són els llocs “estrella” de Nadal? Els més destacats són els següents:

  • Dependents, hostesses i empaquetadors per a les grans cadenes i centres comercials.
  • Pare Noel i Reis d’Orient.
  • Manipulador de cistelles de Nadal.
  • Mosso de magatzem i repartidors.
  • Personal pel sector de l’Hosteleria.
  • Monitors d’oci i temps lliure.
  • Teleoperadors.
  • Monitors d’esquí.
  • Personal per fer inventaris.
  • Personal pel sector e-commerce.

Però malauradament, una bona part d’aquestes feines es produirà dins l’economia submergida.

A %d bloguers els agrada això: