PER QUÈ HA DE SER GRATUÏTA LA PRIMERA CONSULTA ALS SERVEIS JURÍDICS?

 

I (132)

Amb l’article d’avui vull donar la meva opinió davant l’estesa realitat que, les consultes jurídiques inicials han de ser gratuïtes.

El primer que hem de preguntar és: per què han de ser gratuïtes?

Les respostes solen ser sempre les mateixes per part de les persones que sol·liciten els nostres serveis, “només vull conèixer els meus drets” o “hi ha despatxos que no cobren per la primera visita”.

En la sanitat privada regalen la consulta?, el lampista no cobra per la seva primera reparació? o el taxista et porta gratuïtament?

Doncs llavors, per què ha de ser gratuïta la primera consulta en els serveis jurídics?

No s’ha oblidar que darrere d’una consulta, per senzilla que sembli, quan atenem a un client al nostre despatx, li estem oferint els nostres coneixements mitjançant la nostra titulació acadèmica homologada, un reciclatge constantment de la nostra professió i com no, el nostre temps; sense oblidar-nos tampoc de la llarga tirallonga de despeses que suportem per poder exercir la nostra professió.

Entenc que cada professional pot fer amb el seu treball el que consideri oportú, però segons el meu criteri el fet d’oferir una primera consulta no remunerada, és un error, ja  la nostra professionalitat i dedicació té un  preu com qualsevol altre feina.

Qüestió diferent és que, per raons d’amistat, solidaritat o estratègia, jo com a professional, decideixi no cobrar determinades consultes.

L’experiència demostra que oferir la primera consulta gratuïta amb l’objecte de captar clients no és la millor estratègia, ja que si no es cobra la mateixa, és molt possible que el client busqui una segona opinió amb un altre professional, degut a que la primera li ha sortit gratuïta o simplement ha  confirmat allò del que  s’ha informat a internet.

A la jurisdicció social a diferència d’altres disciplines jurídiques, molts, dels temes plantejats en les consultes es resolen sense necessitat de processos judicials, i en les susdites consultes es resolen mil dubtes al client, que, depenent del tema, se les pot arreglar pel seu compte; per tant, s’ha de cobrar la consulta segons el meu criteri, llevat que  de la mateixa es derivés un procés judicial, on li podem descomptar la quantia d’aquesta del muntant  dels honoraris del litigi.

Per tant, el problema és  anomenar a aquesta primera consulta, “consulta inicial”, tenim que anomenar-la d’una altra manera, donant-li “un nom, un propòsit i un valor”, perquè aquest assessorament sigui vist pel potencial client com una part més dels servei oferts i pel qual s’ha de pagar, com en qualsevol altre àmbit professional, i així eradicar la creixent idea que l’assessorament és gratuït.

BC

 

QUÈ SÓN LES RELACIONS LABORALS?

a

En aquest primer article no podia tractar un altra  tema que no fos la conceptualització de les Relacions Laborals.

Hom ha sentit parlar de les Relacions Laborals, uns amb major coneixement de causa que d’altres, però tothom està encerclat dins del seu àmbit, tret dels anomenats inactius, aquells que poden viure sense dur activitat laboral.

Per tant, qualsevol que accedeixi al mercat laboral serà subjecte actiu en les relacions laborals, llavors ens cal definir que entenem per mercat laboral, i el podríem determinar com l’entorn econòmic on es contracta un dels tres factors de producció, el treball, on l’oferta la constitueixen els treballadors que busquen feina remunerada per compte aliè i la demanda els empresaris que busquen mà d’obra.

Us deixaré una definició si més no curiosa, del concepte de treball per compte aliè a propòsit del tema; partint de la realitat que el dia té vint-i-quatre hores, i de les quals vuit s’aconsellen utilitzar-les per dormir per raons físiques,  queden setze  hores de oci, i com es necessita sobreviure, el treball seria aquella part del nostre oci que vendríem a canvi de  diners.

Definicions de relacions laborals trobarem de tota mena i pelatge, jo em decantaré per una ben senzilla, definint-les com aquelles relacions que s’estableixen entre el treball i el capital en el context del procés productiu, és a dir,  aquella per la qual els treballadors presten voluntàriament els seus serveis de forma retribuïda per compte d’altri i dins l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona que rep la denominació d’ocupador o empresari.

 Les relacions laborals són per a qualsevol país un element d’importància essencial, i a ningú se li escapa que aquestes  s’esdevenen regulades pel Dret laboral  dels estats, i per tant aquest, ha d’estructurar i  garantir  el conjunt de deures i drets que mantinguin una equanimitat i equilibri de poders entre els actors, ja sigui per mitjà de la negociació col·lectiva i diàleg social o per mitjà de polítiques normatives i reguladores.

Per tant, una gran majoria viu imbuïda diàriament dins les relacions laborals, sigui quin sigui el seu rol.

A %d bloguers els agrada això: