PENSIÓ DE JUBILACIÓ HAVENT COTITZAT A L’ESTRANGER

 

 

 

 

 

 

 

 

QÜESTIONS PRÈVIES

La consolidada globalització i la recent crisis financera ha provocat una notable i creixent mobilitat internacional dels treballadors, buscant noves oportunitats professionals, millors condicions laborals i sobretot paliar la manca d’ocupació en el país d’origen.

Però això no és un fet nou, aquest fenomen és recorrent en la història recent al nostre país, per tant, són molts els treballadors que han  o estan cotitzant a l’estranger, i des d’aquest article, vull resoldre nombrosos dubtes al respecte.

Les cotitzacions generades a l’estranger a efectes del càlcul de la pensió de jubilació són tractades de forma diferent per la Seguridad Social en funció del país on s’ha cotitzat, donant-se quatre supòsits:

1. Cotitzacions en països de la Unió Europea.
2. Cotitzacions en països amb Conveni de Bilateralitat.
3. Cotitzacions en països sense Conveni de Bilateralitat.
4. Cotitzacions acumulades en països de la UE i amb Conveni de Bilateralitat.

 

COTITZACIONS EN PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA

Els països que conformen la UE, més els de l’Espai Econòmic Europeo i Suïssa, apliquen el denominat “Reglament comunitari de coordinació dels sistemes de la Seguretat Social”.

Aquest Reglament no substitueix els sistemes nacionals per un sistema únic europeu, simplement estableix unes normes comunes per protegir els drets a prestacions de Seguretat Social amb independència del país de residència.

 Còmput d’anys cotitzats

La UE reconeix el principi d’exportació de les cotitzacions entre països, permetent l’acumulació o totalització de períodes de cotització per accedir a una pensió de jubilació. Per exemple, si per a ser titular d’una pensió contributiva a Espanya, s’exigeix ​​una cotització mínima de 15 anys, aquesta cotització es pot aconseguir sumant a la cotització realitzada a Espanya més la dels altres països on s’hagi cotitzat.

Tanmateix, el fet d’haver treballat en diversos països de la Unió Europea pot haver generat drets de pensió en cadascun d’ells, i en el cas de complir els requisits mínims per a l’accés a la pensió d’aquets, es tindrà dret a la percepció de pensions íntegres de cada un d’ells.

Requisits

Cada país estableix un mínim d’anys cotitzats i una edat establerta per accedir a la pensió, circumstància que pot ser consultada en qualsevol dels centres d’atenció i informació de la Seguretat Social.

Si s’ha acumulat el dret a percebre la pensió a d’altres països, aquesta es rebrà quan s’hagi arribat a l’edat legal establerta, podent esser diferents en cada estat.

On sol·licitar la pensió?

La sol·licitud s’haurà de presentar en qualsevol dels centres d’atenció i informació de la Seguretat Social, i els treballadors del mar ho hauran de tramitar a les oficines de l’Institut Social de la Marina.

Si no s’hagués treballat mai a Espanya, la Seguretat Social remetrà la sol·licitud a l’últim estat on hagués treballat i aquets serien els responsables del pagament.

La Seguretat Social espanyola serà la que tramitarà i confeccionarà l’historial de cotitzacions sol·licitant les bases als diferents països on s’hagués treballat.

 Càlcul de la pensió

A instancia de la Seguretat Social espanyola les diferents administracions que gestionen les pensions a cada país, estudiaran les cotitzacions i els períodes treballats, succeint-se  tres supòsits:

• un primer, que no s’arribi als períodes mínims de cotització en cap dels països on s’ha treballat, en aquest cas es prorratejarà les cotitzacions abonades en cada país i es calcularia una pensió a cada estat tenint dret a cobrar la pensió mes alta de totes.
• un segon, que es complís els requisits mínims només en un país, llavors es prorratejarà les cotitzacions abonades en cada estat i es calcularia la pensió segons els criteris d’aquell on s’ha assolit el dret.
• un tercer, complir els requisits mínims per a l’accés a la pensió de cada país on s’ha treballat, llavors es tindrà dret a la percepció de pensions íntegres a cada un d’ells.

COTITZACIONS EN PAÏSOS AMB CONVENI DE BILATERALITAT

Espanya té signat amb vint-i-tres països acords bilaterals en matèria de cotització a la Seguretat Social com són Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Cap Verd, Canadà, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Estats Units, Filipines, Japó, Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana , Rússia, Tunísia, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.

De la bilateralitat establerta en aquets acords respecte de la pensió de jubilació, existeixen dos principis basics, com són el principi de l’exportació de les prestacions, permetent que tot i que es deixi el país on es té reconeguda la prestació, aquesta es pugui cobrar quan s’està residint a l’altre país signant i el principi de totalització de les cotitzacions, on s’hi reconeixen els períodes cotitzats en els diferents països per usar-los a l’hora de demanar la pensió de jubilació.

On sol·licitar la pensió?

S’ha de sol·licitar la pensió en el país de residència, excepte en el cas que no hi hagi cotitzat mai, i llavors s’haurà de fer-ho a l’estat on s’hagi cotitzat la seva a la darrera activitat laboral.

L’Estat on es realitza la sol·licitud, és el responsable de gestionar el tràmit a les institucions pertinents dels països on s’hagi cotitzat.

Càlcul de la pensió

Es realitzaran dos càlculs de pensió, un primer, tenint en compte únicament els períodes cotitzats al país on es tramita la sol·licitud i un segon,  on es sumen els períodes acreditats en ambdós països, abonan-set únicament la pensió més elevada,  a excepció de Canadà, Xile, EUA, Filipines, Marroc, Mèxic i Veneçuela on només es comptabilitzen els anys cotitzats allà quan no si té al dret a la pensió nacional

COTITZACIONS EN PAÏSOS SENSE CONVENI DE BILATERALITAT

Si s’ha treballat en països on no existeix conveni de bilateral, no es pondran sumar els períodes cotitzats ni les seves bases als períodes cotitzats en Espanya. 

En aquets casos s’haurà de demanar informació davant els organismes competents dels diferents països en els quals s’ha treballat si s’ha generat el dret a percebre una pensió de jubilació.

COTITZACIONS ACUMULADES A PAÏSOS DE LA UE I AMB CONVENI DE BILATERALITAT

Aquestes situacions es vertebren mitjançant la legislació espanyola, la totalització de períodes cotitzats amb els països del conveni bilateral i la totalització de períodes cotitzats a l’empara dels Reglaments Comunitaris de Seguretat Social.

En aquets supòsits no es poden acumular el períodes cotitzats entre països amb conveni bilateral i els pertanyents a la UE.

La pensió a percebre seria la major dels següents supòsits:

• Quantia en el cas de complir els requisits mínims per tenir dret a la pensió espanyola.
• Quantia que correspondria en sumar els períodes cotitzats a Espanya i al país o països amb conveni bilateral.
• Quant que correspondria en sumar els períodes cotitzats a Espanya i al país o països de la UE.

 

bc

EFECTES DE LA DECLARACIÓ JUDICIAL D’IMPROCEDÈNCIA D’UN ACOMIADAMENT

INTRODUCCIÓ

 L’article 49.1 a) de l’Estatut dels Treballadors preveu l’acomiadament del treballador per decisió unilateral de l’empresari, com una de les formes d’extinció contractual.

A la legislació laboral, l’acció extintiva en forma d’acomiadament requereix una causalitat i formalitat, exigint-se a l’empresa una sèrie de raons i formes determinades per dur a terme l’acció d’acomiadament, contemplant-se per tal motiu, dos tipus d’acomiadaments, en funció de les causes que els motivin:

• Acomiadament per causes objectives, d’acord amb la causalitat consignada a l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors.
• Acomiadament disciplinari, causat per un comportament greu i culpós del treballador, d’acord amb l’establert a l’article 54.2 de l’Estatut dels Treballadors.

DECLARACIÓ D’IMPROCEDÈNCIA

Quan es produeix un acomiadament laboral, la Jurisdicció Social faculta el treballador la potestat d’impugnar-lo davant el Jutjat Social en un termini de caducitat de 20 dies hàbils des de la data d’efectes del mateix.

Per tant, serà a la decisió de la sentència, on el jutge establirà la qualificació de l’acomiadament, podent-lo qualificar com procedent, improcedent o nul (art. 108.1 LRJS).

El jutge determinarà la improcedència de l’acomiadament, quan no s’acrediti el compliment al·legat per l’empresari o s’incompleixin els requisits formals que indica la llei.

Cal assenyalar que en el procediments judicials per acomiadament, s’inverteix la càrrega de la prova, havent de ser la empesa la que demostri la veracitat dels fets imputats en la carta d’acomiadament com a justificatius d’aquest.

CONDEMNA A L’EMPRESARI

Quan l’acomiadament sigui declarat improcedent per mitjà de sentència judicial, es condemnarà l’empresari a la tria d’una de les següents opcions en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència (art 110.1 LRJS):

1. La readmissió del treballador en el seu anterior lloc de treball i en igualtat de condicions laborals, amb abonament dels salaris deixats de percebre des de l’acomiadament i fins a la reposició.
2. Abonament de la indemnització legal prevista per la llei.

L’opció s’ha d’exercir mitjançant escrit o compareixença davant l’oficina del Jutjat del Social, dins el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència que declari l’acomiadament improcedent, sense esperar la fermesa de la mateixa. (art 110.3 LRJS) .

Quan en l’esmentat termini de cinc dies, l’empresa no exerciti cap opció, s’entén que opta per la readmissió del treballador.

Cal assenyalar també que en l’acte de judici, l’empresari podrà anticipar la opció de readmissió o indemnització, pel cas de declaració d’improcedència, mitjançant expressa manifestació en aquest sentit, sobre la qual es pronunciarà el jutge en la sentència, sense perjudici de poder recorre.

IMPROCEDÈNCIA EN L’ACOMIADAMENT D’UN REPRESENTANT LEGAL DELS TREBALLADORS

En el cas que el treballador acomiadat fos representant legal dels treballadors o delegat sindical, serà aquest i no l’empresa el que triï entre la readmissió o la indemnització (art. 110.2 LRJS).

En ambdues circumstàncies tindrà dret als salaris de tramitació que va deixar de percebre des de la data de l’acomiadament fins a la  de notificació de la sentència.

Si la sentència fos recorreguda i el treballador hagués optat per la indemnització, no serà procedent l’abonament de salaris de tramitació mentre estigui pendent el recurs, si bé durant la substanciació del recurs el treballador es considera en situació legal de desocupació involuntària (art. 112. b) LRJS). I si hagués optat per la readmissió, l’empresari vindrà obligat, mentre duri la tramitació del recurs, a satisfer al representant legal dels treballadors la mateixa retribució que percebia abans de produir-se l’acció extintiva aquells i aquest darrer a prestar els seus serveis, llevat que el empresari prefereixi fer l’abonament al·ludit sense cap compensació.

IMPROCEDÈNCIA PER L’INCOMPLIMENT DELS REQUISITS DE FORMA ESTABLERTS

Quan l’acomiadament es declari improcedent per incompliment dels requisits de forma establerts a l’article 55 dels Estatuts dels Treballadors i s’hagi optat per la readmissió, es podrà fer un nou acomiadament dins el termini de set dies des de la notificació de la sentència. Aquest acomiadament no constituirà una esmena del primitiu acte extintiu de la relació contractual, sinó que representarà un nou acomiadament, que tindrà efectes des de la seva data (art 110.4 LRJS).

OPCIÓ DE READMISIÓ DEL TREBALLADOR

Si l’empresa opta per la readmissió del treballador, ho ha de comunicar per escrit, en un termini de deu dies, la reincorporació indicant la data de tornar a la feina. L’empresa haurà de donar un preavís mínim de tres dies entre la comunicació i la data en què s’ha de reincorporar el treballador.

La readmissió del treballador s’ha de produir en les mateixes condicions que regien abans de produir-se l’acomiadament, així com a l’abonament dels salaris de tramitació als què es refereix l’apartat 2 de l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, que són aquell que el treballador va deixar de percebre des de la data de l’acomiadament fins a la  de notificació de la sentència.

Cal assenyalar que l’empesa també haurà d’abonar els salaris meritats des de la data de notificació de la sentència que per primera vegada declari la improcedència fins a aquella en què tingui lloc la readmissió, llevat que, per causa imputable al treballador, no s’hagués pogut realitzar en el termini assenyalat (art. 278 LRJS).

Tanmateix mateix haurà d’instar l’alta del treballador a la Seguretat Social amb efectes de la data de l’acomiadament cotitzant per aquest període, que es considera d’ocupació cotitzada a tots els efectes.

OPCIÓ INDEMNITZADORA I CONSOLIDACIÓ DE L’EXTINCIÓ LABORAL

Si l’empresa tria aquesta segona opció, vindrà obligada a l’abonament d’una indemnització de 33 dies de salari per any de servei, prorratejant per mesos els períodes inferiors a l’any, fins a un màxim de 24 mensualitats. Per als treballadors contractats amb anterioritat al 12/02/2012, la indemnització serà la suma dels següents trams:

• Pel total de dies d’antiguitat acumulats abans del 12 de febrer de 2012, es pagarà una indemnització de 45 dies de salari per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats.
• Pels dies d’antiguitat posteriors al 12 de febrer de 2012 (data de la reforma laboral), es pagarà la indemnització de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.

La tria de l’opció indemnitzadora,  determinarà l’extinció de la relació contractual, que s’entendrà produïda a data del cessament efectiu en el treball.

IMPRODÈNCIA D’UNA EXTINCIÓ CONTRACTUAL PER CAUSES OBJECTIVES

La qualificació per l’autoritat judicial d’improcedència de la decisió d’extinció contractual per causes objectives produirà els mateixos efectes que els indicats per a l’acomiadament disciplinari.

El treballador quan se li extingeix el contracte mitjançant un acomiadament per causes objectives, rep una indemnització de 20 per any de servei, prorratejant per mesos els períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de dotze mensualitats (art. 53.1.b) ET).

Si l’extinció es declara improcedent i l’empresari el readmet, el treballador haurà de reintegrar la indemnització percebuda, tenint dret als salaris de tramitació.

En cas de que l’empresari opti per la indemnització consolidant l’extinció contractual haurà de deduir d’aquesta l’import de la indemnització abonada per l’acomiadament primitiu (art. 123.3 LRJS i 53.b) ET).

L’article 123.4 LRJS preveu que el jutge acordi, si escau, la compensació entre la indemnització percebuda i la que fixi la sentència.

IMPOSSIBILITAT FÀCTICA D’INCORPORACIÓ EN LA READMISSIÓ

A sol·licitud de la part demandant, si no pogués ser realitzable la readmissió per impossibilitat fàctica, com per exemple, una invalidesa sobrevinguda,  tancament d’empresa, o d’altres, es pot acordar, en cas d’improcedència de l’acomiadament, tenir per feta l’opció per la indemnització en la sentència, declarant extingida la relació en la mateixa sentència i condemnar l’empresari a abonar la indemnització per acomiadament, calculada fins a la data de la sentència (art. 110.1.b) LRJS).

QUÈ SUCCEEIX SI EL TREBALLADOR HA ESTAT READMÈS, I HA ESTAT COBRANT UNA PRESTACIÓ O SUBSIDI PER DESOCUPACIÓ?

Si el treballador hagués rebut una prestació o un subsidi per desocupació després de l’acomiadament i l’empresa el readmetés, haurà de descomptar dels salaris de tramitació les quanties percebudes pe la referides prestacions i retornar-les al SEPE.

QUÈ SUCCEEIX SI EL TREBALLADOR ÉS INDEMNITZAT, I HA ESTAT COBRANT LA UNA PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ?

Si fos aquest el cas, el treballador no haurà de tornar ni la prestació ni els subsidis per desocupació que hagi pogut rebre fins al moment.

I podrà seguir rebent l’ajuda, en ser compatible, degut a que la indemnització no afecta el cobrament de la prestació i no es té en compte a l’hora de computar el límit de rendes per als subsidis.

QUÈ SUCCEEIX SI EL TREBALLADOR ÉS READMÈS, I MENTRESTANT HA TREBALLAT?

En aquest cas, l’empresa comptabilitzarà en còmput total els salaris percebuts a la nova ocupació, i en el cas de ser superior aqueta a la quantia total del salaris de tramitació, no li caldrà abonar res;   i pel contrari, si fossin inferiors, el treballador rebrà la diferència compensatòria.

 QUÈ SUCCEEIX SI EL TREBALLADOR ÉS READMÈS, HI TÉ UNA NOVA FEINA?

Hi haurien dues opcions, una primera, que el treballador no volgués incorporar-se al seu antic lloc de treball, llavors l’empresari no hauria de pagar res en concepte de salaris de tramitació, ni cap indemnització, essent gratuït l’acomiadament per aquest. Una segona opció seria incorporar-se, cobrar els salaris de tramitació que corresponguin, i presentar una baixa voluntària en el treball readmès, però llavors com és sabut no es tindria dret a percebre prestació per desocupació.

 QUÈ SUCCEEIX SI L’EMPRESA NO READMET? INCIDENT DE NO READMISSIÓ

Quan l’empresari no procedís a la readmissió del treballador, aquest pot sol·licitar l’execució de la sentència mitjançant un incident de no readmissió davant el Jutjat del Social (art. 279 LRJS) dins els següents terminis:

1. Dins els 20 dies següents a la data assenyalada per l’empresari per a la reincorporació del treballador, quan aquesta no hagi tingut lloc.
2. Dins els 20 dies següents a la finalització del termini de 10 dies de què disposa l’empresari per comunicar al treballador la data de la seva reincorporació.
3. Dins els 20 dies següents a la reincorporació, quan aquesta es produeixi de forma irregular.

En qualsevol dels tres casos, la esmentada sol·licitud d’execució   s’ha de produir dins el termini dels tres mesos següents a la data en què la sentència va esdevenir ferma. Instada l’execució de la sentència judicial, el Secretari judicial convocarà una vista dins dels cinc dies següents, on l’empresari haurà de demostrar que la reincorporació s’ha produït en condicions regulars, i dins dels tres dies següents, el jutge dictarà interlocutòria declarant extingida la relació laboral en la data de la resolució acordant alhora l’abonament al treballador les percepcions econòmiques previstes en els apartats 1 i 2 de l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, i en atenció a les circumstàncies concurrents i els perjudicis ocasionats per la no readmissió podria fixar una indemnització addicional de fins a quinze dies de salari per any de servei i un màxim de dotze mensualitats (art. 281 LRSJ).

QUÈ SUCCEEIX SI L’EMPRESA OPTA PER LA INDEMNITACIÓ I NO L’ABONA?

En el cas que l’empresa hagi optat per l’abonament de la indemnització assenyalada a la sentència judicial i no ho faci, s’haurà de presentar una sol·licitud d’execució de sentència contra l’empresa (art. 239 LRJS) , davant el jutjat que la va dictar, i en cas de no poder-la executar per falta de bens, el Jutjat dictarà la insolvència de l’empresa (no entraré ha analitzar aquest procés), podent en aquest moment acudir al FOGASA  (http://www.empleo.gob.es/fogasa/).

 QUÈ SUCCEEIX SI L’EMPRESA RECORRE LA SENTÈNCIA?

Si la sentència reconeix la improcedència de l’acomiadament, i l’empresari opta per la interposició del corresponent recurs de suplicació al TSJ de la Comunitat Autònoma, tindrà dues opcions:

1. Si opta per readmetre, aquest vindrà obligat, mentre duri la tramitació del recurs, a satisfer al treballador la retribució percebuda abans de l’acomiadament, mentre que el treballador tindrà l’obligació de la prestació de serveis, llevat que l’empresari prefereixi fer l’abonament al·ludit sense cap compensació per part del treballador(art. 297.1 LRJS). També haurà de consignar els salaris de tramitació.Cal assenyalar que aquesta situació tindrà caràcter provisional en tant en quant es resol el recurs (art. 111.1 a) LRJS).
2. Consignar al jutjat la indemnització de la condemna al treballador (art 111.1 b) LRJS) abonant un dipòsit i les corresponents taxes judicials (art. 230.1 LRJS).En aquest supòsit no procedeix la readmissió   treballador, si bé durant la tramitació del recurs aquest es considera en situació legal de desocupació involuntària segons el que disposa l’apartat 3 de l’article 208 del Text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

Per la interposició del recurs, cal anunciar la voluntat de voler recorre’l,  en un termini de cinc dies a comptar des de la recepció de la sentència (art 194 LRJS), en cas contrari la sentència adquirirà fermesa.

 BC

PLURIOCUPACIÓ I PLURIACTIVITAT, SUPÒSITS DIFERENTS

En context com l’actual, on predominen els baixos salaris i els contractes a temps parcial d’unes poques hores, cada vegada és més freqüent, trobar persones que compaginen o necessiten diverses feines per a completar un salari mínim de subsistència.

Aquesta situació de multiactivitat és coneix col·loquialment com pluriocupació, però des d’un punt de vista jurídic laboral, la possibilitat que una mateixa persona desenvolupi, simultàniament en el temps, diverses activitats professionals dóna lloc a dos supòsits legals diferents: la pluriocupació i la pluriactivitat.

Per tant es fa necessari definir aquestes dues situacions laborals, que venen conceptualitzades per la normativa de la Seguretat Social, pel fet de ser dos supòsits especials de cotització.

 Pluriocupació

S’entén per pluriocupació la situació del treballador per compte aliè que presta els seus serveis professionals a dos o més empresaris diferents i en activitats que donin lloc a la seva alta obligatòria en un mateix règim de la Seguretat Social.

És important assenyalar el matís de treballador per compte aliè, ja que no es considera pluriocupació els treballadors autònoms que tenen relació professional amb diferents clients.

Pluriactivitat

La situació de pluriactivitat es dóna quan un treballador desenvolupa activitats laborals i professionals que donin lloc a la seva inclusió en dos règims diferents de la Seguretat Social. Per tant, és compatible, tenir un contracte per compte aliè, i consegüentment estar donat d’alta en el Règim General, i al mateix temps exercir professional o empresarialment altres activitats econòmiques per compte propi que t’obliguen a estar en situació d’alta en el Règim especial de Treballadors Autònoms.

 Una vegada determinada les dues situacions desgranem les particularitats de cadascuna.

Pluriocupació, particularitats

Límit d’hores:

No existeix un límit global per exercir activitats enquadrades dins el mateix règim, sent l’empresa la que fixa aquests límits. Per tant, no hi ha restricció legal a que un treballador es trobi en situació d’alta en dues empreses 8 hores en cadascuna d’elles.

Cotització:

En el cas que les remuneracions computables entre totes les empreses sigui inferior a la base mínima segons la seva categoria professional, o superior al límit màxim de cotització vigent, haurà de ser comunicat a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social, sol·licitant que es practiqui la distribució d’aquesta base mínima i el límit màxim per a cadascuna de les empreses.

El total de les remuneracions computables entre totes les empreses no podrà excedir la base de cotització màxima estipulada per la prefixada a la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

Comunicació:

Els empresaris han de comunicar la pluriocupació a la Seguretat Social en el moment de l’alta del treballador a l’empresa.

Els treballadors en situació de pluriocupació estan obligats a comunicar-ho tant a la Seguretat Social com a l’empresari.

Malgrat que les dues parts, treballador i empresari, tenen l’obligació de realitzar la comunicació, la responsabilitat última recau en el treballador.

IT per Contingències Comuns: 

El treballador que es trobi impedit i en situació d’incapacitat temporal, causarà baixa en totes les empreses en les quals presti servei, abonant-se-li en règim de pagament delegat la part del subsidi que li correspongui a cadascuna en funció del cotitzat, però cal assenyalar que recents sentències dels TSJ han resolt en determinats i concrets casos, la compatibilització de treballar amb la possibilitat de generar el dret a una prestació per contingències comuns.

IT per Contingències professionals:    

Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, en casos de pluriocupació la consideració d’accident de treball s’estén a totes les ocupacions del treballador accidentat (tant a aquell en què hagi patit l’accident, com a l’altre o altres). Les empreses així han de cursar el corresponent part d’AT, en el qual, si es tracta de l’empresa en la qual no s’ha produït l’accident, faran constar tal circumstància.

L’assistència mèdica ha de prestar-se per la mútua que assegura el risc de l’empresa on s’ha produït l’accident.

Si l’accident és in itinere, quan es desplaça d’una empresa a l’altra, l’assistència mèdica ha de prestar-se per la mútua que assegura el risc a l’empresa a la qual es dirigeix el treballador.

El subsidi econòmic es determinarà en funció de la suma de les bases per les quals s’hagi cotitzat a les diverses empreses i les prestacions generades han d’abonar-se per les mútues de les empreses respectives en proporció als salaris percebuts en cadascuna d’elles.

Atur:  

Per determinar el càlcul de la quantia de la prestació es sumaran les bases de cotització per contingències professionals d’ambdós treballs, de conformitat amb el que preveu l’article 221 de la LGSS.

En cas d’estar treballant en una empresa amb un contracte a temps parcial i en una altra empresa a temps complet, i s’extingís el contracte a temps complet, es tindria dret a atur per la part proporcional de la jornada que no cobreix el contracte a temps parcial.

Pensió: 

S’aplicaran les condicions vigents en cada moment per accedir-hi, totalitzant-se els períodes cotitzats sempre que no és superposin per a l’adquisició del dret a la prestació.

Pluriactivitat, particularitats

Cotització:   

Els treballadors que causen alta per primera vegada en el règim especial de la Seguretat Social dels Treballadors (RETA) per compte propi o autònoms i amb motiu de la mateixa iniciïn una situació de pluriactivitat a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma (29/09/ 2013), podran escollir com a base de cotització en aquest moment, la compresa entre el 50 per cent de la base mínima de cotització establerta anualment amb caràcter general en la Llei de pressupostos generals de l’Estat durant els primers divuit mesos, i el 75 per cent durant els següent divuit mesos, fins a les bases màximes establertes per aquest règim especial.

En els supòsits de treballadors en situació de pluriactivitat en què l’activitat laboral per compte aliena fos a temps parcial amb una jornada a partir del 50 per cent de la corresponent a un treballador amb jornada a temps complet comparable, es podrà triar en el moment de l’alta, com a base de cotització, la compresa entre el 75 per cent de la base mínima de cotització establerta anualment amb caràcter general en la Llei de pressupostos generals de l’Estat durant els primers divuit mesos, i el 85 per cent durant els següents divuit mesos, fins a les bases màximes establerta per aquest règim especial.

Quan un treballador tingui acreditats, successivament o alternativament, períodes de cotització en el règim general de la Seguretat Social i en el Règim d’Autònoms (RETA), aquests períodes seran totalitzats, sempre que no es superposin, per a l’adquisició, manteniment o recuperació del dret a la prestació.

IT per Contingències Comuns:

Cal assenyalar que la cobertura de la prestació econòmica per incapacitat temporal tindrà caràcter obligatori, des de l’1 de gener de 2008, segons el que estableix Llei 20/2007 de 11 de juliol, per a tots aquells que es vulguin donar d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, però en situació de pluriactivitat aquesta, serà opcional, sempre i quan si tingui dret en un altre règim del Sistema de la Seguretat Social en què també s’estigui en situació d’alta.

Des de el punt de vista normatiu de la de Seguretat Social, es prohibeix compatibilitzar la percepció de la prestació per contingències comuns amb qualsevol classe d’activitat econòmica remunerada, per tant, el treballador que es trobi impedit i en situació d’incapacitat temporal, causarà baixa en totes les seves activitats, percebent el subsidi per malaltia comuna inclosa dins de l’acció protectora del règim del sistema on s’hagi cotitzat per aquestes contingències.

Però com en les situacions de pluriocupació, certes sentències dels Tribunals Superior de Justícia, han resolt en determinades i concretes situacions, la compatibilització de treballar amb la possibilitat de rebre una prestació per contingències comuns.

IT per Contingències professionals:  

Produït un accident de treball o contreta una malaltia professional en una determinada activitat, les prestacions es reconeixeran de la següent manera:

1. Si es produeix la contingència en una activitat o ocupació per compte aliena, es considera com accident laboral.
2. Si es produeix un accident en una activitat per compte propi, es considerarà com accident no laboral.
3. Si es contreu una malaltia professional en una activitat per compte propi i el treballador no ha optat per la cobertura de les contingències professionals, es considera com a malaltia comuna.
4. Si es contreu una malaltia professional en una activitat per compte propi i el treballador ha optat per la cobertura de les contingències professionals tindrà la consideració d’accident laboral.

El subsidi econòmic per aquestes contingències es generarà segons la cotització en cada règim.

Atur:

Quan el treballador cessa una de les dues activitats, poden produir-se diferents supòsits:

1.  Cessar en l’activitat per compte aliè i continuar com a autònom, no si té dret a percebre la prestació d’atur.
2. Cessar en ambdues activitats, en aquest supòsit, si té dret a percebre el subsidi d’atur sempre que es compleixin les condicions següents:
   • Que abans d’iniciar la seva activitat com a autònom tingués dret a gaudir de la desocupació.
   • Que s’hagués suspès el cobrament de la prestació per l’inici de la seva activitat econòmica.
   • Que la durada del treball per compte propi hagi estat inferior a 24 mesos, comptats des de la data d’alta com a autònom. En el cas dels treballadors menors de 30 anys, aquest termini per recuperar la prestació per desocupació s’amplia fins als 60 mesos.
3. Cessar com a autònom i continuar com a assalariat, no dona dret a la prestació per cessament d’activitat de l’autònom. Per als menors de 30 anys si és possible el cobrament de la prestació per desocupació alhora que s’està d’alta a la Seguretat Social com a autònom, però només durant un màxim de 9 mesos.

Pensió:

Sempre que s’acompleixin els requisits exigits per separat en cada règim, es tindrà dret a dues pensions. Si no s’estigués  en situació d’alta o assimilada en algun d’aquests règims en el moment de la jubilació, caldrà que les cotitzacions acreditades en cada un d’ells es superposin, almenys, durant quinze  anys.

Quan s’acrediten cotitzacions a diversos règims i no si tingui dret a pensió en un d’ells, les bases de cotització acreditades en règim de pluriactivitat, podran ser acumulades a les del règim en que es pugui generar el dret a percebre la pensió, sense que la suma de les bases pugui excedir el límit màxim de cotització vigent en cada moment. Però serà necessari que s’acrediti la permanència en la pluriactivitat durant els deu anys immediatament anteriors al fet causant.

BC

POT L’AUTÒNOM CONTRACTAR UN FAMILIAR?

 

Són molts els autònoms que s’han plantejat contractar un familiar com a treballador del negoci, per tant, és molt important tenir en compte els aspectes legals i burocràtics del procés a seguir, i amb l’article d’avui ho aclariré de forma planera.

Abans no estava permès que un treballador autònom constituís una relació laboral amb els seus familiars directes, però des de 2012 existeix una nova figura anomenada l’autònom col·laborador que permet als familiars prestar serveis per al negoci familiar.

Però anem a pams, segons estableix l’article 7.2 de la Llei General de la Seguretat Social, no tindran la consideració de treballadors per compte d’altri, excepte prova en contra: el cònjuge, els descendents, ascendents i altres parents de l’empresari, per consanguinitat o afinitat fins al segon grau inclusivament i, si escau, per adopció, ocupats en el seu centre o centres de treball, quan convisquin a la seva llar i estiguin a càrrec seu.

Per tant, ja tenim el primer condicionant, aquets familiars no poden esser contractats com treballadors per compte aliena i ser adscrits al Règim General de la Seguretat Social, sinó que han de ser contractats i enquadrats en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social com a familiar autònom col·laborador.

Però dit això, cal assenyalar que la Disposició addicional desena de l’Estatut del Treball Autònom, permet a l’autònom una excepció al respecte, la contractació d’un fill com a treballador per compte d’altri i enquadrat en el Règim General de la Seguretat Social, d’acord amb les següents circumstàncies:

Fills menors de 30 anys que convisquin amb l’autònom i depenguin econòmicament d’ell: 

Podran ser contractats com treballadors per compte aliè i donats d’alta en el Règim General de la Seguretat Social, però amb l’impossibilitat de cotitzar per atur, i per tant, sense dret a la prestació contributiva per desocupació.

Fills menors de 30 anys que ni convisquin ni depenguin econòmicament de l’autònom: 

També podran ser contractats com treballadors per compte aliè i enquadrats en el Règim General, amb totes les cobertures, si bé caldrà presentar juntament amb l’alta, una declaració de l’empresari i el treballador en la qual consti la condició de treballador per compte d’altri, la descripció del lloc de treball concret, la categoria professional que exerceix, el centre de treball on  desenvolupa els seus serveis, el seu horari de treball, la forma de remuneració i la quantia.

Fills majors de 30 anys que ni convisquin ni depenguin econòmicament de l’autònom: 

Aquest cas és idèntic a l’anterior, i per tant, li serà d’aplicació les mateixes circumstàncies.

Fills discapacitats majors de 30 anys:   

S’atorgarà el mateix tractament als fills que, tot i ser majors de 30 anys, tinguin especials dificultats per a la seva inserció laboral. A aquests efectes, es considera que hi ha aquestes especials dificultats quan el treballador estigui inclòs en algun dels grups següents:

a) Persones amb paràlisi cerebral, persones amb malaltia mental o persones amb discapacitat intel·lectual, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33 per 100.

b) Persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 65 per 100.

Els aspectes legals i burocràtics del procés de contractació de familiars mitjançant la condició d’autònoms col·laboradors són els següents:

REQUISITS PER DONAR-SE D’ALTA COM AUTÒNOM COL·LABORADOR

• Familiars de primer i segon grau de consanguinitat o afinitat amb l’autònom. Això inclou a cònjuges, fills, fills adoptius, pares, germans, néts, avis, cunyats, sogres i parelles de fet.
• El familiar col·laborador ha de conviure a la llar de l’autònom i càrrec seu.
• En el cas de les parelles de fet serà també requisit necessari la convivència en el mateix domicili.
• El familiar col·laborador ha de treballar en el seu centre o centres de treball de forma regular amb l’autònom. No pot tractar-se d’una col·laboració puntual.
• No ha d’estar donat d’alta com a treballador per compte aliè.

 BONIFICACIONS EN LES QUOTES DELS AUTÒNOMS COL·LABORADORS 

• Bonificació del 50 per cent de la quota d’autònoms durant els 18 mesos posteriors a l’alta.
• És requisit necessari que l’autònom col·laborador suposi una nova alta, si ha treballat en règim d’autònom amb anterioritat, no pot optar a les bonificacions.

 COM DONAR-SE D’ALTA COM AUTÒNOM COL·LABORADOR

• Hi ha donar-se d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social com a autònom col·laborador, mitjançant el model TA0521/2, que el podeu descarregar del Web de la Seguretat Social.
• Cal aportar amb aquesta sol·licitud, el DNI, llibre de família i una còpia de l’alta d’Hisenda de l’autònom titular del negoci.
• L’autònom col·laborador no ha de donar-se d’alta a Hisenda com obligat tributari.

OBLIGACIONS DE L’AUTÒNOM TITULAR

• Pagar les cotitzacions a la Seguretat Social de l’autònom col·laborador.
• Pagar el seu salari i lliurar-li la nòmina corresponent, en funció de la seva categoria professional i el conveni o acord aplicable.
• Retenir l’IRPF de la nòmina de l’autònom col·laborador,  i ingresar-lo  trimestralment  a Hisenda mitjançant el model 111, així com  la presentación del seu resum anual, model 190.
• En el cas d’estar acollit al regim d’estimació directa, comptabilitzar aquestes partides com a despeses deduïbles del seu negoci a l’efecte del càlcul del rendiment en les seves pròpies declaracions d’impostos.

FISCALITAT DE L’AUTÒNOM COL·LABORADOR

• Al no figurar com obligat tributari a Hisenda, està exempt de les obligacions fiscals trimestrals i anuals, i per tant, no li cal presentar les declaracions trimestrals d’IVA i IRPF.
• Presentar anualment la seva declaració d’IRPF (renda), com qualsevol altre treballador i pagar els impostos que corresponguin en base als ingressos obtinguts, que hauran d’estar justificats pels corresponents rebuts de nòmines.

ALTRES ASPECTES

• L’autònom col·laborador no té dret a la prestació per desocupació.
• Els menors de setze anys no poden executar treball autònom ni activitat professional en general, i per tant tampoc per als seus familiars.
• Gestions com les compres, contractacions i adquisicions les haurà de realitzar l’autònom titular.

Com sempre espero que hagi estat l’article de la vostra utilitat, i per qualsevol consulta o gestió professional us podeu adreçar a BC Assessoria Laboral ( www.bcassessorialaboral.com ).

BC

REDUCCIONS I BONIFICACIONS A LA QUOTA D’AUTÒNOMS ANY 2015

 

L’article d’avui vol ser informatiu i evidentment pràctic pel col·lectiu de  treballadors adscrits al Regim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

 Us deixo el llistat de les diferents  reduccions i bonificacions a les quals es poden acollir els treballadors autònoms durant aquest 2015, en funció de cada una de les seves circumstàncies i requisits que s’han de complir per poder accedir-hi.

Reducció en la quota d’autònoms per a joves menors de 30 anys incorporats al RETA.

Els joves menors de trenta anys que no hagin estat d’alta com a autònoms en els cinc anys anteriors, i no ocupin treballadors per compte d’altri, no es donin d’alta com a Societat Limitada, Anònima, SLNI ni SLU, no siguin autònoms col·laboradors, ni hagin rebut una bonificació anterior com a autònom, podran beneficiar-se de les següents reduccions en donar-se d’alta en el RETA:

• Reducció del 80% de la quota durant els sis primers mesos des de l’alta.
• Reducció del 50% de la quota durant els sis mesos següents a la primera reducció.
• Reducció del 30% de la quota durant els tres mesos següents a la segona reducció.
• Bonificació del 30% de la quota en els quinze mesos següents a la finalització del període de reducció.

Cal assenyalar que, questes reduccions també es poden aplicar a socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat i la seva durada serà de trenta mesos ininterromputs, independentment dels períodes de baixa en el RETA en el termini i que seran tinguts en compte a efectes de còmput dels trenta mesos.

Reducció en la quota per als nous autònoms majors de 30 anys.

Els treballadors que es donin d’alta per primera vegada com a autònoms en el RETA i siguin majors de trenta anys, sempre que no tinguin contractats treballadors, no hagin estat donats d’alta en els cinc anys anteriors, no es donin d’alta com SL, SA, SLNI ni SLU, no siguin autònoms col·laboradors, ni hagin rebut anteriorment una altra bonificació per ser autònom, podrà beneficiar-se de les següents reduccions:

• Reducció del 80% de la quota durant els primers sis mesos.
• Reducció del 50% de la quota durant els sis mesos següents a la primera reducció.
• Reducció del 30% de la quota durant els tres mesos següents a la segona reducció.
• Bonificació del 30% de la quota en els quinze mesos següents a la finalització del període de reducció. Aquestes bonificacions també són d’aplicació als socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat que s’enquadren en el Règim Especial d’Autònoms.

Reducció en la quota d’autònoms per incorporacions al RETA.

Aquesta reducció s’aplicarà a les altes en el RETA d’homes de menys de 30 anys i de dones de menys de 35 anys, i que no es puguin acollir als casos anteriors.Aquesta reducció serà del 30% de la quota d’autònoms que resulti d’aplicar sobre la base mínima de cotització aplicable, el tipus mínim de cotització vigent en cada moment amb una durada de quinze mesos, a comptabilitzar des de la data d’alta.

 Cal assenyalar, que s’aplicarà tanmateix una bonificació del 30% en els quinze mesos següents a la finalització del període de reducció.

Reducció en la quota d’autònoms per a treballadors discapacitats amb un grau igual o superior al 33%.

Els treballadors amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% que es donin d’alta en el RETA tenen dret a una reducció del 80% en la quota durant els sis primers mesos i del 50% durant els cinquanta-quatre següents. I, si tenen menys de 35 anys, es beneficiaran d’una reducció en la quota del 80% durant els dotze primers mesos i del 50% durant els quatre anys següents. Cal assenyalar que, aquest supòsit no serà aplicable als treballadors per compte propi que contractin treballadors però si als socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat que es trobin en el RETA.

Reducció en la quota d’autònoms per treballadors pluriempleats.

Aquells treballadors que es donin d’alta per primera vegada en el RETA e iniciïn una situació de pluriactivitat (per estar d’alta en qualsevol altre règim de cotització), tindran la possibilitat de triar com base de cotització, la compresa en el 50% de la base mínima de cotització establerta anualment, duran els primers divuit mesos, i del 75% en els següents divuit mesos, fins les bases màximes establertes en aquest Règim.

Cal remarcar que, en els supòsits de treballadors en situació de pluriactivitat on l’activitat per compte aliè fos a temps parcial i superior al 50% de la jornada a temps complert, es podrà triar en el moment d’alta al RETA com a base de cotització la compresa entre el 75% de la base mínima de cotització establerta anualment, duran els primer divuit mesos, i el 85% en els següents divuit mesos, fins les bases màximes establertes en aquest Règim.

Reducció en la quota d’autònoms pels majors de 65 anys.

Els treballadors autònoms majors de 65 anys i que acreditin com a mínim més de trenta-cinc anys de cotització efectiva a la Seguretat Social, estaran exonerats de la quota, llevat de la part per contingències comuns, i si fos el cas,  les professionals.

Reducció en la quota de autònoms a treballadors dedicats a la venda ambulant o a domicili.

Aquests podran triar com a base mínima de cotització, la de 858,60 €, la 753,00 euros o 472,20 euros mensuals.

Bonificació per a treballadors autònoms que cessin l’activitat per trobar-se en situació de maternitat i similars.

Els treballadors autònoms que cessin l’activitat per període de maternitat, paternitat, adopció, acolliment, risc durant l’embaràs o durant la lactància natural, i siguin substituïts per desocupats amb contracte d’interinitat bonificat, tindran dret a rebre una bonificació del 100% de la quota resultant d’aplicar el tipus de cotització establert com a obligatori durant la substitució a aplicar sobre la base mínima.

Aquesta bonificació s’aplicarà mentre coincideixin en el temps la suspensió d’activitat per aquestes causes i el contracte d’interinitat del substitut, amb el límit màxim, en tot cas, del període de suspensió.

Bonificació per a autònoms residents a Ceuta i Melilla.

Els treballadors per compte propi que es dediquin al comerç, l’hostaleria, el turisme o la indústria, i resideixin a Ceuta o Melilla, tindran dret a una bonificació del 50% de la quota per contingències comunes, amb caràcter indefinit, menys els dos primers anys que seran del 43% i 46% respectivament.

Bonificació per altes de familiars col·laboradors de treballadors autònoms.

Els autònoms col·laboradors podran gaudir d’una bonificació del 50% que resulti d’aplicar sobre la base mínima el tipus corresponent de cotització vigent en cada moment en el règim especial de treball per compte propi que correspongui.

Podrà beneficiar-se d’aquesta bonificació el cònjuge, parella de fet i familiars de treballadors autònoms per consanguinitat fins al segon grau inclusivament. També per adopció que s’incorporin al RETA per primera vegada o que col·laborin amb ells mitjançant la realització de treballs en l’activitat de què es tracti. En aquest cas, la bonificació serà del 50% durant els divuit primers mesos l’alta.

Cal assenyalar per últim que,  les víctimes de violència de gènere, estan exonerades de l’obligació obligació de cotitzar durant els sis primers mesos que estiguin d’alta.

Espero que sigui de la vostra utilitat.

BC